(Costera)
Cim (809 m alt), a la capçalera del riu Cànyoles, que forma el vessant septentrional del port d’Almansa.
(Costera)
Cim (809 m alt), a la capçalera del riu Cànyoles, que forma el vessant septentrional del port d’Almansa.
Cim (1.224 m alt) dels ports de Morella, a la partió d’aigües entre el riu Cérvol i la rambla de Cervera; és termenal dels dos municipis.
Cim (1.757 m alt) de la serra del Cis, a l’antic terme de Cornudella de Valira.
(Conflent)
Cim (2.284 m alt) de l’esquenall oriental que delimita la vall de Carançà.
Altre nom de la penya del Sit (cim, 1.103 m alt).
Cim (584 m alt) que ha donat nom a la serra del Cavall Bernat entre els termes d’Alzira, Corbera de la Ribera i Llaurí, la qual forma part del massís de la serra de Corbera.
El relleu, enèrgic i cantellut, reprodueix el flanc est d’un anticlinal cretaci carstificat i limitat a l’oest
Cim (1.866 m alt), El més meridional de l’esquenall delimitat a l’est per la ribera d’Ordino i a l’oest pel riu d’Arinsal.
(Capcir / Alta Cerdanya)
Massís dels Pirineus orientals, entre les dues comarques. El cim del Carlit té una altitud de 2.921 m i és el punt culminant del Pirineu oriental.
Constitueix un bloc cristal·lí que forma part de la zona axial pirinenca, i que, juntament amb els massissos de Pimorent i Campquerdós, tanca la Cerdanya per la part septentrional.
És també nus hidrogràfic on neixen les conques dels rius Aude, Tet i Segre. L’àrea més oriental és una zona de llacs d’origen glacial.
La primera ascensió al Carlit registrada fou la del comte Henry Russell el 1865, i la primera d’hivern, la de Josep Puntes, Joan Navarro i Lluís Estasen el 1923.
Cim culminant (686 m alt) de la serra de Carraita.