(Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)
Cavaller.
Serví a Sardenya, on anà en algunes de les expedicions de reforç que hi foren abocades després de la principal de 1323.
El 1326 era un dels caps de les forces catalanes que tenien la base al castell de Càller.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Era senyor de Peramola.
El 1314 fou un dels marmessors del comte Ermengol X d’Urgell, mort aquell any a Camporrells.
Dins el mateix any assistí, a Lleida, al casament de l’infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d’Entença. Signà aleshores l’acta de concessió del comtat d’Urgell a favor dels contraents.
(Catalunya, segle XVII)
Cavaller de Sant Jaume (1646). Combaté contra els francesos al Rosselló.
El 1637 era sergent major d’un contingent barceloní de 500 homes que reforça les tropes amb què el duc de Cardona tractava, sense resultat, de prendre Leucata. Assolí el grau de mestre de camp.
Al front de 1.000 homes a les seves ordres, participà al duríssim i al capdavall victoriós setge de Salses, el 1639.
L’any següent era nomenat lloctinent del coronel de la milícia barcelonesa, per situar-se a Granollers amb una força i evitar desordres propis d’aquell període revolucionari.
Fou el pare de Guerau de Peguera i de Berardo.
(Manresa ?, Bages, segle XVI – Barcelona, 1645)
Cavaller i polític. Fill de Lluís de Peguera i cosí de Pau Claris.
Defensà el Rosselló (1597-98) de la invasió francesa. Fou delegat de la Generalitat a Madrid per tal de negociar l’alliberament de Francesc Tamarit.
En esclatar la guerra dels Segadors, hi fou detingut. Gràcies a un bescanvi retornà a Barcelona (1641), i el 1643 representà el Consell de Cent davant la Generalitat i el virrei francès.
El desembre de 1643 fou nomenat mostassà de les places de Barcelona.
Fou germà de Maciana de Peguera i Claris (Catalunya, segle XVII – 1642) Muller de Francesc de Vilana i Martí, el besnét dels quals fou Josep de Peguera-Vilana i de Millars (Catalunya, segle XVII – segle XVIII) Noble. Fou tinent coronel austriacista de la Coronela de Barcelona, on tingué una brillant intervenció.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Era fill d’un Guillem i senyor del castell de Balsareny. Succeïa a un Ramon, segurament oncle, que tenia la baronia de Lluçanès.
Fou un dels Peguera que feren costat a la Generalitat, el 1462, en la guerra contra Joan II. Era membre de l’estat major del comte de Pallars. Reconegué la sobirania oferta el mateix any al rei de Castella, que no havia d’acceptar-la.
El 1463 fou negociador de la Generalitat amb els remences, en unió d’Arnau de Vilademany.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller.
El 1234 cedia a l’abat de Sant Llorenç de Bagà els drets que havia usurpat sobre masos pertanyents a aquell monestir, reservant-s’en tanmateix un lliurament anual de blat.
Participà a la conquesta de València el 1238. Jaume I el recompensà amb donacions.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1636)
Cavaller. Fou durant molts anys ambaixador de la ciutat de Barcelona a Madrid, d’on es retirà el 1633, per considerar que la cort de Felip IV es negava a atendre’l.
El juny de 1633 gestionà prop del virrei, en nom del Consell de Cent, la construcció d’una conducció d’aigües del Llobregat per al servei de Barcelona.
Pel novembre de 1633 era elegit conseller en cap de la ciutat. Fou administrador de l’Hospital de la Santa Creu, càrrec que ocupava en morir.
(Catalunya, segle XVII – Manresa, Bages, segle XVIII)
Cavaller. Combaté a la guerra de Successió.
El 1706 era capità de la Coronela de Barcelona durant el setge frustrat de Felip V. Formà al regiment barceloní de reforç format en auxili de Vic l’any 1709.
El 1713, desenganyat de les possibilitats de resistència, es retirà a Manresa.
(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 12 juny 1409)
Cavaller.
El 1409 anà amb l’expedició de Pere Torrelles a Sardenya, on participà a les accions de tempteig davant la plaça de Sanluri, al final de les quals les forces catalanes retornaren a Càller, però pel camí Bernat es distancià i es perdé, i fou mort pels rebels.
(Catalunya, inici segle XII – segle XIX)
Llinatge de cavallers, després nobles. Els seus orígens són obscurs.
Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera (Fígols de les Mines) pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya.
Al principi del segle XII apareix documentat un Hug de Peguera (Catalunya, segle XII) Cavaller, que fou pare de Ramon de Peguera (Catalunya, s XII – 1124) Noble.
Dades dels Països Catalans 