(Catalunya ?, segle XII)
Cavaller català o llenguadocià.
Es distingí molt en la presa de Tortosa (1148), sota el regnat de Ramon Berenguer IV.
Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat, junt amb les d’altres cavallers.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Com Pere de Planella i de Torrelles, durant la guerra contra Joan II, prengué les armes contra el monarca, i fou un dels organitzadors de la defensa al Vallès.
Per l’agost de 1462 fou destinat a la zona d’Hostalric per tal d’hostilitzar-hi els invasors francesos que acudiren en ajut del rei.
Fou algutzir de la Generalitat per a l’administració de justícia.
(Catalunya, segle XVI – vers 1584)
Cavaller de Sant Jaume. Fill de Bernat Galceran (III) de Pinós-Fenollet. Dit també Jeroni de Pinós-Fenollet i Mai. Fou l’iniciador de la branca dels marquesos de Santa Maria de Barberà.
Joan Pujol li dedicà el poema sobre la batalla de Lepant que fou imprès a Barcelona el 1573.
Casat amb Maria Anna de Santcliment-Gualbes i de Santcliment, foren pares de Bernat Galceran de Pinós-Santcliment i de Santcliment (Barcelona, segle XVI – 1626) És autor d’una Historia o genealogía y descendencia de la casa de Pinós, manuscrita. El 1599 el rei li donà en feu honorat la senyoria i el castell de Santa Maria de Barberà i la castlania d’Arraona. El seu nét fou Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa.
(Catalunya, segle XIV – 1393)
Cavaller. Era fill natural de Pere Galceran de Pinós i de Fenollet i d’una dama anomenada Romia.
Per la seva condició de bastard no heretà la baronia de Pinós, la qual, per falta de successió legítima del pare, passà a l’oncle Bernat Galceran de Pinós i de Fenollet. Fou senyor de Castellar de N’Hug.
El seu fèretre de fusta es conservà encara al segle XX a l’església de Bagà, fins que un rector el féu cremar amb d’altres restes antigues.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller.
Prengué part a les campanyes de Pere III per desposseir del Rosselló Jaume III de Mallorca (1343-44). Era del seguici del noble Guillem de Bellera. A la fi de la lluita, quan Bellera fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya, hi restà.
L’any 1344, amb Berenguer de Rocasalva, defensà Llívia d’una incursió de Jaume III. El 1345 fou nomenat substitut eventual de Bellera en la governació del castell de Perpinyà.
(Catalunya ?, segle XV)
Cavaller. Seguí la causa de Joan II.
El 1468 formava a la guarnició de Girona que acabaria capitulant davant l’esforç de l’exèrcit català de Joan de Lorena.
El 1473, durant la guerra del Rosselló, acompanyà l’infant Ferran a trencar el setge de Perpinyà.
(Catalunya ?, segle XIV – València ?, 1407)
Cavaller. Fou cortesà de Joan I.
El 1407, amb el seu amic Berenguer de Reixac, tingué una baralla, a València, amb el noble Felip de Boïl.
Decidida una venjança, Reixac i altres quatre homes mataren dies després Ramon de Boïl, governador de València i germà de Felip.
Descoberta la veritat, el rei Martí l’Humà obrà amb energia: Reixac i Pertusa foren escapçats, i Felip de Boïl condemnat a perdre una mà.
(Granollers, Vallès Oriental, 1675 – 1730)
Polític i cavaller.
El 22 de juliol de 1713 fou elegit oïdor militar de la generalitat. Fou un dels prohoms que lluitaren al baluard de Santa Clara el 14 d’agost de 1714.
El 4 de setembre, arran de la proposta de capitulació formulada pels borbònics, atacà la tesi de Rafael Casanova de treure profit de l’oferiment enemic almenys per obtenir una suspensió d’armes d’uns dies. Perpinyà aconsellà que tot contacte amb l’enemic fos rebutjat de seguida, tesi que guanyà.
Participà a la reunió del govern català l’11 de setembre, sota les voltes de Sant Antoni. L’endemà presentà una resolució per prosseguir la lluita, opinió que aquesta vegada no s’imposà.
Caiguda la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XII – abans 1118)
Fill d’Udalard Bernat, primer vescomte conegut de Besalú, i d’Ermessenda, senyora de Beuda i de Montagut.
Morí jove, abans que el seu pare. El títol vescomtal de Besalú recauria aleshores sobre un fill de Pere Udalard, de nom Udalard, que seria el primer a prendre el nom de Bas per al títol vescomtal.
(Catalunya Nord, 1573 – 1624)
Cavaller de Sant Jaume. Fill de Francesc de Perapertusa (m 1552-54). Heretà de la seva mare la meitat de la baronia de Gelida i fou creat (1599) vescomte de Jóc.
La seva segona muller Rafaela de Vilademany-Cruïlles (òlim d’Oms i d’Agullana) li aportà les baronies de Rupit (amb Susqueda), Santa Coloma de Farners, Taradell (amb Viladrau), la varvassoria de Vilademany, la senyoria de Fornells de la Selva i Sant Martí Sacalm i les castlanies de Seva i el Brull.
Tot aquest important patrimoni passà a llur fill Antoni de Perapertusa i de Vilademany-Cruïlles.
Dades dels Països Catalans 