(Manresa ?, Bages, segle XVI – Barcelona, 1645)

Cavaller i polític. Fill de Lluís de Peguera i cosí de Pau Claris.

Defensà el Rosselló (1597-98) de la invasió francesa. Fou delegat de la Generalitat a Madrid per tal de negociar l’alliberament de Francesc Tamarit.

En esclatar la guerra dels Segadors, hi fou detingut. Gràcies a un bescanvi retornà a Barcelona (1641), i el 1643 representà el Consell de Cent davant la Generalitat i el virrei francès.

El desembre de 1643 fou nomenat mostassà de les places de Barcelona.

Fou germà de Maciana de Peguera i Claris (Catalunya, segle XVII – 1642) Muller de Francesc de Vilana i Martí, el besnét dels quals fou Josep de Peguera-Vilana i de Millars (Catalunya, segle XVII – segle XVIII) Noble. Fou tinent coronel austriacista de la Coronela de Barcelona, on tingué una brillant intervenció.