Arxiu d'etiquetes: cavallers

Vilana i Millàs, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Serví de capità a la Coronela de Barcelona el 1684 i el 1697. El 1705 era considerat austròfil, per això fou expulsat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco, i es presentà al campament aliat per prestar obediència a Carles d’Àustria.

El 1706 fou encara capità de la Coronela arran del setge de Felip V. El 1709 fou enviat pel rei Carles a Vic, per reforçar-hi la mobilització davant l’avanç francès.

El 1713 assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V; fou un dels qui signaren una protesta escrita contra la decisió del Braç Militar favorable a la submissió.

Vilana, Felip de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. El 1704, suspecte d’afecció a Carles d’Àustria, fou expulsat de Barcelona pel virrei borbònic, Velasco. Prengué efectivament les armes al bàndol austriacista durant la guerra de Successió.

El 1707 era capità del regiment de cavalleria de Morràs. Sortí amb 100 homes d’Ariza (Aragó), i entrà a Castella per Monteagudo. Sotmeté alguns pobles per la part d’Almazan (Sòria). En dos cops de mà capturà 3.200 caps de bestiar.

Dos anys després era tinent coronel del mateix regiment i fou encarregat d’alguns atacs entre Balaguer i Montsó.

El 1713 restà al marge de la resistència final catalana, retirat a Sant Miquel del Fai.

Vilamarí, Berenguer de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Potser fill de Bernat I de Vilamari i germà de Joan (I), de Ramon, de Francesca i de Francesc de Vilamarí i de Palau. Fou domèstic de la reina (1386).

Lluità contra els Armanyac a Cabanyes (1389-90) i, pels seus serveis a la campanya de Sicília (1393), fou fet castellà de Perpinyà pel rei Martí I (1396).

Possiblement és el mateix que acompanyà a Sicília el rei Alfons IV (1419), bé que, en aquest cas, pot tractar-se del seu nebot Berenguer de Vilamarí i de Sagarriga.

Vilalta, Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Estigué al servei de Pere II el Gran i d’Alfons II el Franc.

El 1285, poc abans d’ésser empresa l’expedició per reincorporar a la corona l’illa de Mallorca, fou enviat a l’illa per requerir-hi la submissió al governador, Ponç Saguàrdia.

Vilagut, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Malta, octubre 1444)

Castellà d’Amposta. Pertanyent a l’orde de l’Hospital.

Féu una donació de 100.000 sous barcelonins per a la manutenció de l’hospital de Rodes, fundació recent del difunt mestre català Antoni Fluvià.

L’orde, com a prova de reconeixença, féu marcar amb el seu escut la vaixella de l’hospital de Rodes i, després, del de Malta.

Prop d’aquesta illa, venint de Rodes, Vilagut naufragà i morí ofegat.

Vilafranca, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller de l’orde de l’Hospital. Fou castellà de la fortalesa de Rodes en temps del mestre Antoni de Fluvià.

El 1430 assistí al conveni de pau entre Alfons IV el Magnànim i el soldà d’Egipte, signat a Rodes pels ambaixadors respectius.

Vilafranca, Galceran de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. El 1282 participà a la gran expedició de Pere II a Barbaria i a Sicília. Pel desembre de 1282 fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos del rei als convenis de desafiament amb Carles d’Anjou.

El 1297, regnant Jaume II, aquest li encomanà la custòdia del castell de Cervelló, en terceria, mentre duraven els tractes de la compra de la fortalesa a Guerau de Cervelló.

Vilafranca, Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Participà a les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Formava al bàndol de Nunyo Sanç, comte del Rosselló.

Acudí a la concòrdia de 1226, que no havia d’assolir resultats absoluts fins a la pau d’Alcalà de l’any següent.

Vilademany i de Blanes, Arnau de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Fill d’Arnau de Vilademany. Era senyor de Santa Coloma de Farners.

Lluità contra Joan II. El 1462 anà a incorporar-se al consell de campanya del comte de Pallars. El mateix any fou un dels nobles que reconegueren la sobirania oferta al rei de Castella. En un viatge pel nord de Catalunya aconseguí diverses adhesions molt valuoses a la causa de la Generalitat, acabant amb la indecisió d’alguns nobles.

L’11 de gener de 1463 fou membre de la Junta de Guerra constituïda aleshores per cooperar amb el generalíssim Joan de Beaumont. Poc després, amb Pere Miquel de Peguera, fou encarregat de negociar amb els remences en nom de la Generalitat. El 1464 fou enviat pel nou rei Pere, conestable de Portugal, prop de Joan de Beaumont, quan hom recelava ja que aquest pensava a deseixir-se.

Nomenat capità de Cervera, no pogué cobrir el nou destí per sofrir una lesió. Després de la batalla de Calaf (1465), substituí el lloc que havia deixat vacant Guerau Alemany de Cervelló, presoner a la batalla, i ocupà així el càrrec de governador de Catalunya.

Vilademany, Arnau de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Assistí a l’enterrament de la reina Violant de Bar, a Barcelona, el 1431.

El 1436, a causa de la seva actitud oposicionista a les Corts, fou detingut per ordre de la reina Maria. Així i tot acabà tenint un fort prestigi que Alfons IV reconeixeria. El 1452 fou nomenat membre del consell del Principat.

Amb l’ardiaca Nicolau Pujades anà a veure Joan II (1461), per participar-li l’advertiment del Parlament de Catalunya perquè no entrés pas al Principat. El 1462, quan el comte de Pallars hagué d’anar a Barcelona per defensar la capital de l’ofensiva enemiga, restà al comandament del front de Girona.

Entrà a Olot, però hagué de retirar-se’n precipitadament en venir reforços reialistes. El 1463 fou un dels encarregats de negociar amb els remences.

És dubtós el destriament correcte entre ell i el seu fill Arnau de Vilademany i de Blanes, de les dades on figura el seu nom.