(Castalla, Alcoià, 7 novembre 1715 – Bolonya, Itàlia, 1 febrer 1784)

Eclesiàstic i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús (1730) i fou catedràtic de teologia al col·legi de l’orde, a Gandia. Expulsats els jesuïtes (1767), residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya.

Publicà obres en llatí i castellà, com Mercurio sacro y poético, De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae (1744), De sacra criticae… (1746), De prima academiae Valentinae gloria (1747), Viaje del Parnaso (1748), Fiestas seculares con que la coronada ciudad de Valencia celebra el feliz cumplimiento del tercer siglo de la canonización de san Vicente Ferrer, apóstol de Europa (1762).

Tingué relació amb el grup humanista de Gregori Maians i fou cronista de València. A Itàlia gaudí d’una certa fama per les seves polèmiques contra Girolamo Tiraboschi i Clementino Vanneti, en defensa dels poetes hispano-llatins (Marcial, Sèneca, Lucà).