(o des Llibrell) Cap de la costa, al nord de les platges de Canyamel. En la línia de la mar s’obren les coves d’Artà (o de l’Ermita).
Damunt el promontori hi ha les ruïnes de la talaia Vella (185 m alt) o talaia de Fora des Cap Vermell, i més a l’interior, de la talaia Nova (210 m).
Cala i urbanització, a llevant de Cala Ratjada.
Cap de la costa, al nord de la punta de Capdepera, que forma un estret i llarg promontori. En aquest punt la costa de la península d’Artà canvia la direcció sud-oest – nord-est per sud-est – nord-oest.
És el punt més pròxim a Menorca, i deu el nom al fet d’assenyalar l’estret o freu entre ambdues illes.
És un penya-segat dominant per la talaia de Sant Jaumell (271 m).
Cap de la costa, al sud del cap des Freu.
(o çan Favar) Possessió, dins la qual s’eleven les ruïnes d’un conjunt de construccions talaiòtiques, centrades per un talaiot de planta circular, amb cambres adossades, on fou descobert (el 1941 i el 1945) un lot de quatre escultures de bronze, actualment al Museu d’Artà.
Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada.
Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada. Probablement són peces d’art local, imitant de lluny tipus grecs.
Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels segles IV al II aC.
(ant: Torre d’en Montsó) Indret i possessió. Antiga torre-castell gòtica, a la costa. Ha estat restaurada i conté un museu etnològic.
A mitjan segle XIII pertanyia a Pere Montsó, el 1500 passà als Vilallonga i a la fi del segle XIX als Font dels Olors.
A les platges de Canyamel ha estat construïda una urbanització.
(o Cala Rajada) Poble, a la costa, al sud-oest de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada.
Format al segle XIX a l’indret de can Climentó com a llogaret de pescadors. Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d’estiueig; la família March construí al turó de l’antiga torre Cega la seva residència.
A la fi del segle XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge. Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador. L’església del Carme fou erigida en parròquia el 1939.
Ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l’illa.
Urbanització turística, vora Cala Ratjada.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,92 km2, 111 m alt, 11.385 hab (2014)
Situat a la part més oriental de l’illa, al vessant d’un turó, al nord-est de Manacor. L’interior és accidentat per les serres des Racó i de son Cervera; la costa és una successió de cales i espadats, com la punta de Capdepera, a l’extrem est de l’illa i on hi ha un far.
Les activitats agrícoles de secà (cereals, ametllers, oliveres i figueres), de regadiu (hortalisses), pesqueres (hi ha un port pesquer a Cala Ratjada) i ramaderes (bestiar oví i porcí) del municipi, s’han vist avui àmpliament superades pel turisme, que ha esdevingut la principal font de recursos i la causa d’un important creixement demogràfic a partir de la dècada de 1960. Indústria alimentària i confecció amb palmes de margalló. Àrea comercial de Manacor.
La vila, prop de la costa, conserva el nucli emmurallat (segle XIV), conegut com a castell de Capdepera. L’església parroquial de Sant Bartomeu és del segle XIX.
Dins el terme hi ha el nucli turístic de Cala Ratjada i, al cap Vermell, les coves naturals d’Artà.
Enllaç web: Ajuntament
(o de l’Ermita) Coves naturals càrstiques amb gran quantitat d’estalactites i estalagmites. Formades a conseqüència de la constitució calcària del massís d’Artà. La seva grandiositat fa que siguin un centre d’atracció turística.
L’exploració sistemàtica arrenca del final del segle XVIII, sota la inspiració del cardenal Antoni Despuig, però hom troba inscripcions dels segles XVI i XVII; el 1896 fou estudiada per Martell.
L’atracció turística ha donat peu a una curiosa (i, sovint, ridícula) nomenclatura. Ha estat tema d’obres literàries, entre les quals cal remarcar La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera, ací inspirada i localitzada.
Dades dels Països Catalans 