Coll (2.457 m alt), a la serra que separa la Vall d’Aran del territori occità de Coserans, damunt els rasos de Liat: termenal dels municipis de Canejan i Naut Aran.
Albi, portilló d’
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Canejan
Liat, rasos de
(Naut Aran / Canejan / Viella, Vall d’Aran)
Altiplà, entre els tres municipis, a la divisòria d’aigües de l’Unyòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomera i d’Es Armeros, al sud, i el portilló d’Albi, al nord.
És centrat per l’estany de Liat, capçalera de l’Unyòla.
Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomera.
Guarbes, serra de
(Canejan / Viella, Vall d’Aran)
Alineació muntanyosa, que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant de Montlude.
Culmina la tuc de Guarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Guarbes, a la capçalera de la coma de Guarbes.
Goarbes, serra de
(Viella / Canejan, Vall d’Aran)
Alineació muntanyosa que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant del Montlude.
Culmina al tuc de Goarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Goarbes, a la capçalera de la coma de Goarbes.
Beredera, coma
Coma de la vall de Toran, al vessant septentrional de la serra de pica Palomera (a la qual s’uneix al cap de Beredera, de 2.180 m alt, que presideix la capçalera).
És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l’estany de Beredera i afluent del riu de Toran.
Canejan (Vall d’Aran)
Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 48,32 km², 906 m alt, 97 hab (2016)
Situat a la vall de Toran, afluent per la dreta de la Garona, molt a prop de la frontera franco-espanyola. Hi abunden els prats i els boscos d’espècies molt diverses.
La base de l’economia local és la ramaderia bovina i ovina i l’explotació forestal, complementada per l’agricultura, que es dedica sobretot a la producció d’herba per al bestiar. També hi ha alguns jaciments i dues centrals hidroelèctriques. Àrea comercial de Viella.
La vila és situada, elevada i apartada, sobre la confluència del riu de Toran i la Garona; l’església parroquial de Sant Joan d’Agost és obra del segle XIX; conserva cases d’interès, com la de Saurat (torre quadrada del segle XVI) i la de Benosa, amb una capella romànica.
Dins el terme hi ha el poble i santuari de Sant Joan de Toran i les caseries de Bordius, Campespín, Era Cassenyau, Et Pradet, Porcingles, Sestrer, Era Mòla i Puiolà-ne-lèg.
Enllaç web: Estadístiques
Dades dels Països Catalans 