Arxiu d'etiquetes: Calvià

Calvià (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 145,02 km2, 143 m alt, 50.363 hab (2014)

Ocupa una gran extensió entre l’extrem oriental de la serra de Tramuntana i la costa. L’interior és força muntanyós, amb abundància de bosc.

El turisme i altres activitats derivades, com la indústria de la construcció, han superat àmpliament les tradicionals tasques agrícoles de secà (ametllers, garrofers, oliveres, cereals, figueres i vinya) i ramaderes del municipi i han estat la causa d’un espectacular augment de la població, sobretot a partir del 1960, i han adquirit molta importància la indústria de la construcció i, sobretot, l’hotelera. Totes les cales i platges de la costa són avui una cadena d’urbanitzacions. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila, en un turó, és al voltant de l’església parroquial de Sant Sebastià (1867-96), que substituí la del segle XVII.

Dins el terme, on s’han trobat més de 30 estacions prehistòriques (edat del bronze), destaquen els barris i urbanitzacions de Cas Català, Santa Ponça, Peguera, sa Porrassa, Palma Nova, Portals Nous, Cala Fornells, sa Torre Nova i es Magaluf, entre altres, la possessió de Bendinat i el poble des Capdellà.

Enllaços web: AjuntamentTurismeInstitut

Aragó, caseta de n’ -Mallorca-

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Edifici en ruïnes, situat al cim de la mola de s’Escop (926 m alt), on Francesc Aragó dugué a terme medicions del meridià entre Barcelona i les illes Balears, l’any 1808, per tal de servir de base al nou sistema mètric.

Andritxol, cap

(Andratx / Calvià, Mallorca Tramuntana)

Cap de la costa, situat entre els dos municipis, a l’est d’es Camp de Mar, l’antic port Andritxol.

Damunt el promontori es troba l’antiga torre de defensa dita torre del cap Andritxol (o del port Andritxol), construïda el 1580 i reformada dos anys més tard.

Abelles, turó de ses

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Poblat del període talaiòtic final. Situat damunt d’un petit turó (10-12 m alt), prop de la cala de Santa Ponça, de superfície plana i d’uns 1.800 m2, al costat d’una antiga maresma.

Les construccions excavades, sovint de planta absidal o aproximadament ovalada, formen un conjunt compacte al voltant de tres grans espais centrals i constitueixen, de fet, un sol edifici de grans dimensions.

Des de l’inici de les excavacions, el 1968, s’hi ha recuperat un gran volum de ceràmica d’importació, sobretot d’origen púnico-ebusità i itàlic, cosa que fa pensar què fou un lloc d’intercanvi ocupat entre la segona meitat del segle III aC i el principi del segle I aC.