Masia (mas de Vilaclara), al sud-est del poble, vora la sèquia de Vilallonga. El castell de Vilaclara és d’estil romànic però molt transformat. Al sud s’estenia encara a la fi del segle XVIII el bosc de Vilaclara (90 ha).
El lloc, que el 1385 tenia 15 focs, restava reduït a 2 el 1787. Pertanyia al convent de canongesses de Sant Salvador de Perpinyà.
(o la Vall; ant: Sant Martí de Montbram o la Vall de Sant Martí) Llogaret, al sud-est del terme, en plena serra de l’Albera, a la vall de Montbram o de la Maçana (vall que s’estén entre els vessants del puig on s’assenta la torre de la Maçana i les gorges de la Vall, al peu del castell d’Ultrera, límit amb el terme d’Argelers). Aquesta vall és coberta per l’important bosc de la Vall.
Era un antic terme centrat en l’església de Sant Martí de Montbram (actual església de la Vall) i el castell de Montbram (adquirti, amb la Vall de Montbram, el 1364, per Pere Blan de Perpinyà).
Vora l’església hi ha la terrisseria de Sant Martí, del ceramista Pasqual Soler.
Partida del terme municipal, prop de la costa septentrional: platges d’Algaiarens, on desemboca el torrent de la Vall o barranc de sa Fontsanta, que drena l’extens bosc de la Vall, provinent del pla Verd. És una zona de regadiu.
(Vistabella del Maestrat, Alcalatén)
Vall, a l’est del terme, al límit amb el de Benafigos. És drenada pel barranc del Forcall, que davalla del cim de la Nevera (1.195 m alt) i s’uneix al riu de Montlleó, per la dreta.
És, en part, coberta per l’important bosc d’Usera.
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Masia i església, vora el bosc de Tolsa.
(pop: Sant Domingo) Santuari, a l’est del poble, a l’esquerra del riu Cérvol. Conserva un retaule del segle XV.
A l’altre cantó del riu s’estén el bosc de Sant Domènec.
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Bosc, al vessant septentrional de la serra de Pimès (que culmina al pic de la Rabassa, a 2.169 m alt), prop del límit meridional d’Andorra.
La riera de la Rabassa, que neix sota el port de Caborreu, passa sota Aubinyà i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall de Sant Julià de Lòria.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Cap de la costa, a l’extrem de la península des Pinar, que separa les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana (sud-est) i ses Caletes (badia de Pollença), de costa en penya-segat (20 a 40 m), com correspon a la terminació d’un branc de la serra de Tramuntana.
La península culmina a la talaia d’Alcúdia (444 m alt).
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Cortals, al vessant septentrional del pla de Claror, a la dreta de la riera de la Peguera, al peu del bosc de la Peguera.
Bosc, al vessant meridional de la muntanya d’Uixera.
Dades dels Països Catalans 