(la Nou de Berguedà, Berguedà)
Poble (999 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Malanyeu, afluent del Llobregat per l’esquerra, que dominen, al vessant meridional, els cingles de Malanyeu, contrafort occidental de la serra de Catllaràs.
L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen romànic, bé que modificada posteriorment; depèn de la de la Nou.
(Berga, Berguedà)
Antiga parròquia (Sant Pere de Madrona) de l’antic municipi de la Valldan, enlairada en un penyal del vessant nord-oriental de la serra de Queralt, al nord-oest de la ciutat de Berga.
És un notable edifici romànic (segle XII). Fou substituïda per la de Sant Bartomeu de la Valldan, que havia estat annexa seva.
Poble (1.263 m alt), situat als vessants septentrionals dels cingles de Costafreda, al vessant dret de la vall de Saldes.
L’església de Sant Sadurní depèn de la Saldes.
(la Nou de Berguedà, Berguedà)
(pop: Lurdes) Santuari marià, a poca distància de l’església parroquial.
Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas.
És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts.
(Berguedà / Ripollès)
Cim (1.640 m alt) de la serra de Puig Lluent, entre les dues comarques.
Contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, que separa les conques de l’Arija (terme de la Pobla de Lillet) de les de la riera de Merdançol (terme de Castell de l’Areny i de Palmerola).
(Castellar del Riu, Berguedà)
Poble i cap del municipi, situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.
És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria (983 m alt). Al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mata.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(Berguedà)
Vall de l’alt Berguedà, paral·lela al plegament pre-pirinenc, que té els cursos de l’Arija i el Llobregat de sentit est-oest, entre el puig de Merolla i els rasos de Tubau (est) i la serra de la Tossa i el puig dels Banyadors, que separen la vall de les del Bastareny i la riera de Cerdanyola.
Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s’inicien les terrasses del Llobregat.
La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, també ha estat inclosa en la vall de Lillet.
Formà part de les baronies de Pinós i Mataplana.
(Berga, Berguedà, juliol 1837 – juliol 1840)
Organisme carlí. Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga. Encunyà moneda a nom de Carles Maria Isidre de Borbó.
Es negà a acceptar el pacte de Vergara (1839) i nomenà capità general de l’exèrcit carlí al Principat el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, a qui la mateixa Junta féu executar per la seva crueltat.
Es dissolgué a l’acabament de la Primera Guerra Carlina.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Veïnat, situat a la capçalera de la riera de Grèixer, al voltant de l’antic hospital de Roca-sança, l’església del qual és actualment santuari de la Mare de Déu de l’Hospital (o de Roca-sança).
(Montmajor, Berguedà)
(o les Cases de l’Hospital) Antiga quadra, a la dreta de la riera de l’Hospital (afluent de la riera de Navel per la dreta, que neix als cingles de Capolat), aigua avall de Correà.
És centrada per l’antic hospital o hostal del Bisbe, l’església del qual és coneguda amb el nom de Sant Salvador de Montmajor.
Al segle XIX formà el municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí (Aguilar).
Dades dels Països Catalans 