(Casserres, Berguedà)
Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres, vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere.
Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040. Tingué una escassa vida monàstica els segles XII i XIII. L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles.
Les seves notícies es perden el segle XV.
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Poble (760 m alt), situat damunt una petita serralada, a l’esquerra de la riera de Merlès.
El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós.
La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169; és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre. Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els segles XIV i XIX. Tenia 9 famílies el 1686. Recobrà la independència el 1878.
Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret.
(Casserres, Berguedà)
Antiga església parroquial, situada en un fondal a 3 km de la vila, entre la carretera de Casserres a Gironella i la riera de Clarà.
Una primera església de Sant Pau fou consagrada el 907. L’actual fou construïda al segle XII.
És un notable edifici romànic amb portada i finestra de l’absis decorats amb columnes i capitells treballats. Té restes de pintures romàniques.
Fins al segle XIX mantingué el títol parroquial del terme, però el culte i la pràctica parroquial passaren primer a Santa Maria de l’Antiguitat i des del 1600 a una església construïda al nucli del poble.
(la Pobla de Lillet, Berguedà)
(abans dita Sant Miquel de Lillet) Església romànica, de planta rodona, situada a poca distància vers el sud de l’antiga canònica de Santa Maria de Lillet.
És esmentada des del 1195. És probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet.
Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell.
(Gisclareny, Berguedà)
Església (1.252 m alt), situada en una serralada que domina una vall tributària de la riera de Saldes. Inicialment era l’església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny.
Consta com a parròquia independent del segle XII al XIX; ara és sufragània de la de Gisclareny.
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Poble, que forma un apèndix del municipi entre Gaià, Sant Feliu Sasserra i Avinyó. El lloc és esmentat el 1011 dins el terme del castell de Gaià.
Té l’antiga església romànica, sense culte, del segle XII, que fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre els segles XIV i XIX.
El 1878 hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga.
(Vilada, Berguedà)
Església romànica, al sud del terme, situada a 1.000 m alt (al límit amb els termes de Cercs i de la Quar), al cim de la serra de Picancel, als vessants septentrionals de la qual, dita les Canals de Sant Miquel, que cauen en fort pendent damunt el Margançol, són profundament tallades pels afluents de l’esquerra del riu.
Església, situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada dels Llucs, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l’altura de la colònia Vidal.
És una edificació romànica tardana (segle XII o començament del XIII) força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII.
(la Quar, Berguedà)
Poble (887 m alt) i cap del municipi, al sud del terme.
Des del segle XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella; després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873.
L’edifici actual fou erigit al segle XVII i ampliat al segle XIX. Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli.
Dades dels Països Catalans 