Antic castell, al nord-oest de la vila.
Ha donat nom a una caseria dividida en Corbó de Baix i Corbó de Dalt, anomenada Corbons.
Antic castell, al nord-oest de la vila.
Ha donat nom a una caseria dividida en Corbó de Baix i Corbó de Dalt, anomenada Corbons.
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 79,6 km2, 830 m alt, 1.162 hab (2014)

Situat en plena zona muntanyosa, entre el riu de Montlleó i la rambla Carbonera, que aflueixen al Millars, al nord de Castelló de la Plana. Al terme hi ha quasi 4.000 hactàrees de terres sense conrear, ocupades per boscos d’alzines i de roures. També hi ha nombroses fonts, com la d’En Segures, d’aigües medicinals, que ha donat lloc a un balneari i a una colònia d’estiueig.
L’agricultura és bàsicament de secà (cereals, llegums i vinya); el regadiu produeix patates i hortalisses; la ramaderia de bestiar oví ha estat important, hom cria també animals de granja. La vida comercial té una certa importància; hi ha mercat els dijous i els diumenges. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila, d’origen islàmic, conserva una part de les muralles. També hi destaca l’antic palau de Cutanda, amb portalada barroca, i l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, que guarda una important col·lecció de peces del culte dels segles XVI i XVII. Fou centre d’una comanda de l’orde de Montesa (comanda de Benassal).
Dins el terme hi ha també l’antic castell de Carbó, el santuari de Sant Cristòfol de Benassal i les caseries de Xisquerol, les Foies i les Llometes.
Enllaç web: Ajuntament
(Benassal, Alt Maestrat, 1612 – País Valencià, 1652)
Frare dominicà. Felip IV el nomenà bisbe de Lleida, però morí abans de ser consagrat.
Deixa diversos escrits, entre ells uns Sermons de tèmpora en dos volums, i una Explicació sobre l’oració del Parenostre, la qual seria objecte d’una edició pòstuma.