Arxiu d'etiquetes: Bellver de Cerdanya

Gallissà de Talló

1 Resposta

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Despoblat.

Cortariu

1 Resposta

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Caseria (1.230 m alt), a l’esquerra del torrent de Pi, aigua amunt de Pi.

Éller

3 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.477 m alt) i antic municipi (9,83 km²), agregat el 1962 a l’actual. El poble és en un planell.

L’església parroquial (Santa Eulàlia) és esmentada ja el 839. En procedeix una majestat romànica del segle XII (Museu d’Art de Catalunya).

L’antic terme comprenia el poble de Cortàs.

Cortàs

2 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.340 m alt), agregat el segle XIX al municipi d’Éller. És al vessant occidental de la vall Tova, aigua avall d’Éller.

L’església, romànica, depèn de la parròquia d’Olopte.

Coborriu de Bellver

4 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

(ant: de Talló)  Poble, a la sortida de la vall de l’Ingla, al pla de Talló, patrimoni de la família Ponç (la casa pairal és la masia Ponç de Coborriu).

L’església romànica de Sant Serni fou consagrada el 1137.

Bor -Baixa Cerdanya-

2 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.120 m alt), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera. És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia.

La parròquia és esmentada ja el 839; l’actual església de Sant Marel és romànica (segle XI).

Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor; prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova (o tuta) de la font de Bor, amb dos corredors practicables, amb un recorregut total de 2.000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica.

Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret.

Beders

2 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Llogaret (1.085 m alt), a l’extrem oriental de la Batllia.

La capella de Santa Cecília de Beders, romànica, dependent de l’antiga parròquia de Coborriu de Bellver, és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839).

Baltarga

6 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.080 m alt), al vessant meridional del serrat de Baltarga (que forma, pel vessant oposat, l’estret d’Isòvol), a un quilòmetre i a l’oest del coll de Saig, límit entre la plana de la Cerdanya i la Batllia de Bellver.

L’església parroquial de Sant Andreu és romànica, amb un absis rodó; la primitiva església fou fundada l’any 890.

Anes

3 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Antic poble i parròquia, situat a la dreta del Segre, entre Prullans i Talltendre.

De l’antic poble només resta una casa, el mas d’Anes, i els vestigis de l’església parroquial de Sant Mamet, esmentada ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.

Prop del mas hi ha la cova d’Anes, on s’han trobat restes de l’edat del bronze.

Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

42 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 98,15 km2, 1.061 m alt, 1.995 hab (2016)

0baixa_cerdanyaEstès a banda i banda de la conca alta del Segre. És el centre de la subcomarca de la Batllia de Bellver o Petita Cerdanya. La part muntanyosa del terme, accidentada pels contraforts del Cadí, és coberta de prats alpins i de boscos de pi negre, pi roig i avets.

Les principals fonts de riquesa són la ramaderia porcina, ovina i, especialment bovina, hom hi cria també aviram; i l’agricultura (farratges, cereals, patates, llegums, horta i fruiters), complementades per l’explotació forestal i algunes indústries agropecuàries. També hi ha pesca de truites al Segre. El municipi és també un centre d’estiueig i d’excursions. S’hi celebren dues fires.

La vila, edificada en un turó, a l’esquerra del Segre i dominant el camí natural; l’església parroquial, dedicada a santa Maria i sant Jaume, té a prop una torre i escasses restes de l’antic emmurallament, i és emplaçada davant l’indret de l’antic castell de Bellver, fundat el 1225, com a nou centre de la sots-vegueria del Baridà i d’una important Batllia.

El municipi comprèn, també, els antics pobles i llogarets de Beders, Baltarga, Bor, Coborriu de Bellver, Nèfol, Olià, Santa Eugènia de Nerellà, Pedra, Pi, Riu de Santa Maria, Santa Magdalena de Talló, Sant Martí dels Castells, Talló i Nas, les caseries de Lavascort, Anes, l’Ingla, Vilella i Cortariu, importants masies i els despoblats de Saig i Gallissà de Talló.

El 1962 li foren incorporats els municipis d’Éller i Talltendre i el 1973 el de Riu de Pendís, que es tornà a segregar el 1997.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques