Vila (146 m alt) i antic municipi, incorporat el 1949 a l’actual. Situat al raiguer de la serra de Tramuntana. Està format pels nuclis d’Establiments Vells i d’Establiments Nous.
Conreus de secà (olivera, cereals, garrofers i ametller). Turisme i residències secundàries.
Dins el terme hi ha la possessió de son Berga, amb notables jardins.
Poble (1.431 m alt), drenat pel barranc d’Espés, afluent de l’Isàvena per la dreta. Fins al 1966 era municipi independent.
Es troba dividit en dos nuclis: Espés d’Avall, que fou cap del municipi, i Espés d’Amunt, 1 km al nord, situats a l’interfluvi dels barrancs d’Espés i Salat.
L’antic terme comprenia també el poble d’Abella.
Caseria, al límit amb el terme de Montfort (Vinalopó Mitjà), dividit en els nuclis d’Escandella Nova i d’Escandella Vella.
Barri, al nord-oest de la població, construït a partir del 1969.
Barri del poble de Torre Alta, però dins el terme d’Ademús.
(Parets del Vallès, Vallès Oriental)
Barri de la població.
Barri marítim, a 2 km de la vila, emplaçat a l’embocadura del riu de Gorgos, a l’extrem septentrional de la llarga platja de Xàbia, que forma -en aquest sector de contacte amb la costa alta del cap de Sant Antoni– el fons de la badia de Xàbia, port natural utilitzat fins al començament del segle XX per a l’exportació de panses -especialment vers Anglaterra-, per la qual cosa disposava d’una duana, origen de l’agrupament.
La construcció d’un moll ha fet que es mantingués com a port de pesca.
S’ha desenvolupat considerablement gràcies al turisme. A més de nombrosos hotels, disposa de 6.000 places en apartaments i bungalows.
Barri de Portocolom. Format vers el 1880 al voltant de l’antiga duana (1855), a l’oest del port.
Barri, a la vora esquerra del Cinca, al nord de la ciutat.
Especialitzat antigament en la recollida de fusta que baixava pel Cinca, s’ha convertit en un barri industrial (ceràmica).
(València, Horta, segle XIV – segle XVII)
Barri de la ciutat que fou destinat a bordell. Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit. En costa l’existència a partir del 1321.
Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana; la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme.
Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici; el conjunt restava aïllat (1444) per una muralla, que només tenia un portal d’entrada.
Fins a l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot, i, sempre, fou objecte d’una constant atenció legislativa per part dels reis i de les autoritats municipals. L’explotació dels locals anava a càrrec dels hostalers, que proporcionaven a les dones, a més a més, robes, mobles, aliments, joies, etc, a canvi de diners, situació que donà lloc, sovint, a abusos greus.
L’ordenació del prostíbul responia al propòsit de concentrar-hi les activitats meritrícies. Les habitants de la Pobla tenia restringida la possibilitat de circular per la ciutat, i els era vedat l’ús de vestits sumptuosos; tenien prohibit, també, de treballar els dies de certes festivitats eclesiàstiques, i tenien obligació de reclusió durant la quaresme i la setmana santa, que havien de dedicar a pràctiques religioses.
A la primera meitat del segle XVI, hom hi establí la vigilància higiènica, amb un metge escollit i pagat pel municipi. Les últimes mencions són de la primeria del segle XVII.
El bordell de València fou famós arreu d’Europa per l’esplendor i la vivacitat, i en donen testimoni les descripcions i les referències que en fan els viatgers (Münzer) i els novel·listes (La lozana andaluza) de l’època, i encara apareix esmentat en estudis recents sobre temes sexuals (Le deuxième sexe, de Simone de Beauvoir).
Dades dels Països Catalans 