Arxiu d'etiquetes: baronia de Llombai

Centelles, Guillem Ramon de -varis-

3 Respostes

Guillem Ramon (I) de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill d’Eimeric de Centelles i de Cervelló i d’Òria de Calataiud, i germà de Pere Sanxis de Centelles-Calataiud. Heretà la representació de la línia dels barons de Centelles, que continuà.

Guillem Ramon (II) de Centelles  (País Valencià, segle XV – 1490)  Baró de Torralbes i de Llombai. Cosí germà de Crisògon Andreu de Centelles, de qui heretà el 1478 la baronia de Centelles. El 1474 manava un contingent valencià assetjat pels francesos a Elna (Rosselló). En capitular la plaça, salvà el seu dret a anar-se’n lliure. Fou, almenys ocasionalment, poeta. Figura entre els participants del certamen poètic convocat a València el 1486, a honor de la Concepció de Maria. El seu fill i successor fou Lluís (I) de Centelles.

Borja i de Castro -germans-

2 Respostes

Eren fills de Francesc de Borja i d’Aragó, i germans de Joan de Borja i de Castro.

Carles de Borja i de Castro  (Madrid, 1530 – Castelló de Rugat, Vall d’Albaida, 1592)  Virrei de Portugal (1583). Es casà amb Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona. Per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai (1551). Fou ambaixador extraordinari a Gènova (1575-76). A partir del 1585 visqué retirat a Gandia. Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia (1563).

Àlvar de Borja i de Castro  (País Valencià, 1534 – 1580)  Iniciador de la tercera branca de la família, que s’extingí el 1713. Portà, per enllaç matrimonial, el cognom Enríquez de Almansa i els marquesats d’Alcañices i de Santiago de Oropesa.

Francesc de Borja i de Castro  (País Valencià, segle XVI)  Iniciador de la quarta branca dels Borja, la qual s’extingí el 1809. El seu fill natural, Joan de Borja i d’Armendia, s’establí al virregnat del Perú el 1605.

Borja, Pere Lluís de

1 Resposta

(Roma, Itàlia, 1462 – 3 setembre 1488)

Primer duc de Gandia dels Borja. Fill de cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481. El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50.000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics.

El 1484, durant les disputes entre Ferran II el Catòlic i Alexandre VI sobre l’arquebisbat de Sevilla, fou empresonat. El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d’haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d’egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofre de Borja i Cattanei. El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc.

El 1485 es prometé amb María Enríquez, cosina germana de Ferran II, però no s’hi arribà a casar. Retornà a Roma, on morí. Fou succeït pel seu germà Joan.