(Palma de Mallorca, 15 agost 1627 – 15 octubre 1694)
Militar i comte de Formiguera. La seva activitat com a bandoler provocà que l’Audiència de Mallorca i el Consell d’Aragó decretessin la confiscació dels seus béns. Gràcies a l’indult reial (1653) no se li aplicà aquesta mesura. El 1680 fou procurador reial de Mallorca.
Popularment era conegut pel Comte Mal.
(País Valencià, segle XVII – València, 1680)
Bandoler. Frare agustinià. S’oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, per capturar el bandoler mossèn Senent a canvi de l’indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent.
Deixà aleshores l’hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d’el Frare. Capturat a Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d’Alagó el processà i féu garrotar malgrat la reclamació del pres feta per l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí.
Aquest excomunicà el governador per haver infringit el fur eclesiàstic -juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València-; el lloctinent general fou deposat del càrrec i el governador no fou perdonat fins després d’ésser multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe.
Veure> Montellà, Minyó de (bandoler català del segle XVI).
(Crevillent, Baix Vinalopó, 26 octubre 1783 – Múrcia, 5 juliol 1824)
(Jaume Alfonso i Joan) Bandoler. El 1806 ingressà a la partida dels germans Mojica. Morts aquests, la comandà fins al 1808.
Lluità contra els francesos i es convertí en el prototipus de guerriller bandoler. La seva àrea fou València, la Manxa i Sierra Morena.
Entre el 1820 i el 1823 lluità a favor dels reialistes i, després, dels apostòlics.
Morí executat.
Veure> Perot Rocaguinarda (bandoler català, 1582-després 1635).
(Xèrica, Alt Palància, 1750 – València, 4 juliol 1808)
(o Calbo) Eclesiàstic. Fou molts anys canonge de la col·legiata de San Isidro de Madrid, d’on fou desterrat el 1806 i es traslladà a València, on arribà després dels fets del Crit del Palleter.
A l’inici de la guerra del Francès incità la revolta popular que s’apoderà de la Ciutadella (5 juny 1808), on estaven arreplegats els francesos residents a la ciutat. Ordenà la mort de dos-cents i amb això aterrí totalment la ciutat i la Junta Suprema l’acceptà com a vocal.
El 7 de juliol de 1808 fou detingut per la Junta Suprema de Govern i traslladat a Palma de Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo. Fou condemnat a mort i executat a València, junt amb quasi un centenar dels amotinats.
(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, 1391)
Cap forà, dit també Antoni Sitjar. Un dels principals caps de la primera rebel·lió dels forans de Mallorca.
L’agost de 1391 havia estat un dels instigadors del saqueig del call de Palma de Mallorca, que precedí la rebel·lió.
Fou empresonat i esquarterat poc temps després per ordre del lloctinent Francesc Sagarriga.
(Benimaclet, València, segle XVII – País Valencià, segle XVII)
Bandoler. Destacat cap de quadrilla. Acusat d’haver comés personalment trenta-set homicidis, fou obligat a servir tres anys en els terços de Nàpols.
Tornà a València com a capità, fou aclamat popularment a Benimaclet, enmig de la consternació de les autoritats.
Carles Ros, amb el pseudònim Gabriel Suárez, el féu l’heroi de la comèdia El bandido más honrado y que tuvo mejor fin (València, 1769).
(València, 1618 – País Valencià, segle XVII)
Bandoler. Cap d’una banda que desafià l’autoritat del lloctinent de València, marquès d’Astorga i San Román.
El camp d’actuació era la capital i l’Horta i es refugiava a Xelva i a Sinarques -que li proporcionaven queviures i cavalls- i a les localitats castellanes d’Utiel i de Cañete.
Indultat per la reina, passà amb els seus companys a l’exèrcit de Nàpols (1668).
Nom amb el qual fou conegut el bandoler català Joan Baptista Pujol i Fontanet (1857-83).
Dades dels Països Catalans 