Arxiu d'etiquetes: Baixa Cerdanya

Senillers -Lles-

(Lles, Baixa Cerdanya)

Balneari (1.060 m alt), situat al sud del terme, a l’esquerra del riu d’Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí.

Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts (les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu), a més d’una font ferruginosa, allunyada de l’establiment.

L’edifici és una gran construcció del segle XIX, amb una gran part que arriba fins al riu; a la dreta d’aquest, dins l’antic terme de Músser, hi ha l’antic balneari de Caldes de Músser.

Santa Eugènia de Nerellà

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble, a l’extrem occidental del terme.

La seva església, romànica, conserva un interessant campanar.

Sant Salvador de Predanies

(Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)

Santuari, situat sobre Sansor, prop del coll de Faig.

El 1289 fou saquejat pels comtes de Foix en les lluites político-religioses que assolaren la Cerdanya.

Sant Romà -Baixa Cerdanya-

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Antic castell, situat al sud-est del terme, als vessants del Cadí.

Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i d’Orsera. Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà.

En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals.

Sant Pere de Ger

(Ger, Baixa Cerdanya)

Barri de la població, situat en una petita vall entre Gréixer, All i Saga, al voltant d’un antic monestir de tipus clerical.

A l’origen era una capella comtal, situada prop de l’estrata Francisca. Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere; el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles.

El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local.

Sant Martí dels Castells

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Caseria, antic castell i parròquia, situat sobre un penyal, envoltat pel Segre, a l’oest del municipi.

El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya. El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial. El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del segle XIX.

Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del segle XII en endavant.

Perdé la municipalitat a la fi del segle XIX. Hi ha un sol mas sota l’antiga església.

Sant Esteve d’Umfred

(Alp, Baixa Cerdanya)

(o de Riufred)  Petit monestir, situat a la vall d’Alp, prop de la Molina. En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum, prop d’un modern forn de calç.

L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda. Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell.

No hi ha constància de la seva comunitat a partir del segle XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles.

Sansor

(Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)

(o Sampsor, ant: Sonsor)  Poble (1.008 m alt), situat a la plana estesa a l’esquerra del Segre, a llevant del coll de Saig.

La seva església depèn de la parròquia d’Isòvol.

Saneja

(Guils de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.214 m alt), al sector més baix de la vall de Querol, vora el canal de la Solana, a la dreta del riu d’Aravó i al peu del puig de Saneja.

L’església parroquial de Sant Vicenç és romànica, del segle XII; s’hi conserva el notable retaule de Sant Vicenç del segle XV.

El lloc és esmentat ja al segle IX; al segle XI era possessió del monestir de Cuixà.

Sanavastre

(Das, Baixa Cerdanya)

Poble (1.081 m alt), a la dreta del torrent de la Valira, prop de la seva confluència amb el Segre.

La seva església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és romànica.