(Urús, Baixa Cerdanya)
(o el Puig de Urús) Caseria, al sud-oest del poble, vora el terme de Riu de Pendís, proper a l’església de Sant Grau d’Urús, dita també de Sant Pau del Puig d’Urús, esmentada ja el segle XII.
Vilagrau
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Baixa Cerdanya
Ventajola -Baixa Cerdanya-
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.125 m alt), a la dreta del riu d’Aravó, al sud de la vila. L’església parroquial (Sant Tomàs) és romànica (segles XI-XII).
El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà; el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n’ha havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075.
Vallcivera, coma de
(Lles, Baixa Cerdanya)
Coma, al límit amb Andorra (Encamp), afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa, que davalla del port de Vallcivera (2.517 m alt., al camí de Puigcerdà a Andorra per la vall Tova) i s’uneix al seu col·lector sota el bony d’Engaït, després de rebre, per l’esquerra, el riu de Montmalús. A la capçalera de la vall hi ha els estanys de Vallcivera.
La capçalera de les valls afluents de Ribús i de Montmalús i una gran part del vessant de la dreta de la capçalera de la vall de la Llosa, fins a la portella Blanca d’Andorra, són dins territori andorrà, malgrat trobar-se al vessant cerdà, però el mapa d’Andorra de Marcel Chevalier, del 1925, incloïa dins d’Andorra també la part més alta de la coma de Vallcivera, entre el port de Vallcivera i el coll de Ribús, frontera reproduïda en la primera edició del mapa topogràfic francès; al Mapa topográfico nacional espanyol, en canvi, la frontera hispano-andorrana arriba fins a l’alt dels Pessons, des del port de Vallcivera, seguint el torrent de Vallcivera fins a la seva confluència amb el riu de la Llosa i aquest darrer riu en amunt fins a la portella Blanca d’Andorra, de manera que deixa en territori andorrà la totalitat de les valls de Ribús i de Montmalús i els vessants esquerre de la coma de Vallcivera i dret de la capçalera de la vall de la Llosa.
Aquesta discrepància tingué transcendència durant la guerra de 1936-39, perquè alguns fugitius es cregueren en territori andorrà quan encara no hi eren. Tanmateix, l’edició del 1969 del mapa topogràfic francès a escala 1:50 000 segueix el traçat del mapa espanyol.
Valira, la -Baixa Cerdanya-
(Urús, Baixa Cerdanya)
Veïnat, a l’est del poble, al límit amb el terme de Das, vora el torrent de la Valira, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant septentrional de la Tosa i després de constituir el límit entre els municipis de Urús i de Das, i de passar vora Das, Mosoll i Sanavastre, s’uneix al seu col·lector aigua amunt del santuari de Quadres.
Urtx, vescomtat d’
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Denominació temporal que hom troba al terme del castell d’Urtx.
El 1081 apareix documentat un Bernat, vescomte d’Urtx, fill d’un altre Bernat, que hom ha identificat com a germà del vescomte Ramon II de Cerdanya.
Urtx -Baixa Cerdanya-
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.180 m alt) i antic municipi: 28,6 km2, agregat el 1969 al nou. El poble és situat a la zona de contacte entre la plana i les terres muntanyoses, al peu del serrat de les Planes.
L’església parroquial (Sant Martí) és romànica (segle XII) i té un interessant portal esculpit. El lloc és esmentat ja al segle XI.
Travesseres
(Lles, Baixa Cerdanya)
Poble (1.200 m alt), al sud del terme, al darrer replà del contrafort que davalla de la tossa Plana de Lles, al voltant de l’església, sufragània de la parròquia de Lles.
Es conserven les restes de l’antic castell de Travesseres, esmentat als segles XIII i XIV. El lloc és esmentat ja l’any 839.
Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers.
Tova, vall
Vall tributària per la dreta del Segre.
Davalla de la serra de Campquerdós (2.911 m alt), límit amb la vall de Querol, a l’Alta Cerdanya -i de les serres de l’Esquella i de calm Colomer (2.802 m)-, límit amb la vall de la Llosa.
Té una direcció nord-sud i és drenada pel riu Duran (o riu de la vall Tova), que aflueix al seu col·lector prop de Baltarga.
Vall d’origen glacial, l’antiga llengua moria prop de Girul; a més d’aquest poble, hi ha a la vall Tova els de Meranges, Éller, Cortàs i Olopte.
Toses, collada de
(Ripollès / Baixa Cerdanya)
Depressió (1.800 m alt) i port de muntanya de l’alineació pirinenca de direcció oest-est.
És el més important dels ports que comuniquen la Cerdanya amb la Catalunya central i és aprofitat per la carretera nacional que des del 1914 comunica Barcelona i Ripoll amb Puigcerdà.
Sota la collada la serralada és travessada pel llarg túnel de Toses, pel ferrocarril de Barcelona a la Tor de Querol.
Tosa d’Alp, la
Massís del Pirineu axial que assoleix els 2.536 m alt, situat entre la serra de Moixeró i el massís de Puigllançada, amb els quals enllaça.
És format per materials calcaris de color gris blanquinós del devonià, molt resistents a l’erosió, que donen un relleu abrupte accentuat per l’empremta glacial. Té una estructura complexa, i presenta una capa de desplaçament de diversos quilòmetres, per la qual cosa la sèrie calcària devoniana descansa sobre els materials del carbonífer.
La vegetació natural és escassa per la manca de sòl.
Dades dels Països Catalans 