Arxiu d'etiquetes: Bages

Sant Miquel de la Maçana

Deixa un comentari

(Rajadell, Bages)

Antic convent de monges augustinianes i ara església del municipi, prop del mas de la Maçana, al sud-est del poble.

Vers el 1270 s’hi formà un grup de donades, que el 1275 rebé del bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, la regla de sant Agustí. El 1304 un grup d’elles passà a fundar el monestir de Santa Caterina a l’horta de Cervera. Part de la comunitat continuà a Sant Miquel, fins que a mitjan segle XIV es traslladà a la capella de Santa Llúcia de Rajadell, prop del mas Forn, on continuaren fins a la fi del segle XV.

La capella de Sant Miquel fou reconstruïda el 1632 i reformada el 1826.

Sant Miquel de Castellar, comtat de

4 Respostes

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol, adquirit el 1923, quan fou rehabilitat a favor de Joaquim de Vilallonga i de Càrcer, fill segon dels marquesos de Castellbell i Castellucià, pel comtat de Castellar, que havia estat concedit el 1717 a Francesc de Grevalosa òlim d’Amunt i de Planella, baró de Castellar, germà del primer marquès de Castellbell.

La baronia de Castellar (de la Segarra), que pertanyia als Grevalosa al segle XV, a la segona meitat del segle XVI passà per herència als Amat.

Sant Martí de Torroella

2 Respostes

(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)

Poble (230 m alt) i antic cap del municipi, al qual donava nom, a l’esquerra del Cardener. El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d’aquest riu.

Hi ha una petita indústria de confecció i un escorxador industrial. La població activa s’ocupa principalment a les fàbriques i els tallers de Manresa i de Vilatorrada, nucli central del municipi.

L’església i el territori de Sant Martí foren senyoria de Sant Benet de Bages, per donació de la comtessa Ermessenda (1020).

Dins aquest terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Joncadella. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Sant Martí de Serraïma

4 Respostes

(Sallent de Llobregat, Bages)

Antiga església parroquial i quadra (Serraïma), situada al nord-est del municipi, al límit amb el d’Avinyó.

Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages. Havia tingut 18 masos al segle XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l’actualitat. En depenia d’ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya.

Conserva en part l’església, romànica, bé que molt transformada al segle XVIII.

Sant Marçal de Relat

1 Resposta

(Avinyó, Bages)

Antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Eugènia de Relat, al nord del terme, a l’esquerra de la riera de Relat.

Existia ja el 1038. El 1553 el seu terme tenia 3 famílies i es fusionà amb el de Santa Eugènia. L’església fou refeta el 1755.

Entorn seu s’han fet importants troballes arqueològiques, que recorden l’existència d’un poblat ibero-romà.

Sant Lleïr -Bages-

1 Resposta

(Mura, Bages)

Masia i capella, enfilada a l’est del terme, en un petit planell sota el puig del castell de Mura. La capella existia ja el 1240.

L’edifici actual, sense culte, sembla més aviat una cabana.

El mas, existent des del segle XIV, és l’origen del llinatge Santlleir.

Sant Joan del Pont

Deixa un comentari

(Cardona, Bages)

Església de la vila, construïda el 1576 al cap del pont de Sant Joan (de set arcs, refet modernament), damunt el Cardener, al nord-est de la població, que comunicava amb els camins a Solsona i Berga.

L’església era adossada a un important hostal.

Sant Julià de la Cirera

1 Resposta

(Sant Feliu Sasserra, Bages)

Antiga parròquia rural, dins la demarcació històrica de Lluçà, situada al sector meridional del terme, en una elevació davant el mas de la Cirera, on hi havia hagut l’antic castell de la Cirera.

Fou sufragània des del segle XV de la parròquia de Sant Feliu i fou abandonada al segle XVIII. Només en resta la planta.

Sant Iscle de Bages

1 Resposta

(Sant Fruitós de Bages, Bages)

Poble, a l’extrem nord-oest del terme, en terreny pla recorregut per la sèquia de Manresa.

L’església, documentada des del 937, avui tinença parroquial de Santpedor, fou una de les set filials de la col·legiata de Manresa. És una construcció d’origen romànic.

Prop seu ha sorgit últimament l’important nucli de Pineda de Bages, nou barri residencial de la burgesia manresana.

Sant Genís de Massadella

Deixa un comentari

(Navars, Bages)

Antiga església, al nord-oest d’aquest nucli, prop de la caseria de Massadella.

Era sufragània de la parròquia de Mujal i es conserva l’antic edifici, romànic (segle XII).

L’advocació passà al veí poble de Navars, i l’endemà del dia de la festa (25 d’agost) hom fa un aplec en aquesta capella.