Barri, a banda i banda de la riera de Rajadell.
Casetes, les -Bages-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Bages
Caselles -Bages-
Antic llogaret, al sector nord del terme; l’església, romànica, que pertanyia a la pabordia de Caselles, depèn de la parròquia de Camps.
Carrer de Peucalça, el
Cardona, castell de
Fortalesa d’estil romànic i gòtic situat al costat de la ciutat. És considerat com una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya. Està situat dalt d’un turó que domina la vall salina i la del Cardener.
Dins del conjunt destaquen la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d’alçada i més de 10 metres de diàmetre, i l’església romànica de Sant Vicenç.
Fou el darrer reducte de les forces austriacistes durant la guerra de Successió, i on fou signada la capitulació de Cardona (1714).
És gestionat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l’hotel que hi ha al seu interior per Paradores de Turismo.
Camps -Bages-
Llogaret, situat al nord del terme, a la vall del Puig.
A l’església (Santa Maria) hi fou venerat fins al 1936 el Sant Crist de Camps, talla gòtica de fusta.
Botjosa, la
Colònia minera, situada al sud de la vila, entre la sèquia de Manresa i el Llobregat.
Hi ha mines de potassa explotades des del 1932, amb una producció de 250.000 tones l’any.
Borràs, el
(Castellbell i el Vilar, Bages)
Colònia industrial tèxtil (188 m alt) i cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat.
És inclosa a la parròquia de Castellbell.
Boades -Bages-
Colònia industrial i veïnat, prop de l’aiguabarreig del Cardener i del Llobregat.
Hi ha les restes del sepulcre de Boades.
Bauma de Castellbell, la
(Castellbell i el Vilar, Bages)
Colònia industrial (210 m alt), situada a la vora del Llobregat, a un quilòmetre aigua avall del Borràs, cap de municipi.
Avinyó, combat d’ -1848-
(Avinyó, Bages, 16 novembre 1848)
Acció d’armes de la Segona Guerra Carlina, amb victòria de les tropes carlines, manades pel general Rafael Tristany, sobre els liberals de Manzano.
Arran d’això Rafael Tristany fou nomenat comte d’Avinyó el 1848 pel pretendent carlí Carles VII. N’ha estat l’únic titular.
Dades dels Països Catalans 