Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Claresvalls i de Miquel, Jeroni de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cavaller. Germà de Lluís. Al setge del 1713-14 serví com a capità de la Coronela de Barcelona.

El 10 d’agost de 1714 es trobava de guàrdia al baluard del Portal Nou, quan s’adonà que havien acabat els treballs de mina que realitzaven els borbònics sota el bastió. Actuà amb energia a les prevencions de l’assalt immediat, que es produí l’endemà.

Manejant quatre canons carregats amb metralla, causaren una gran matança a les forces enemigues, fins al punt de tallar per complert el pas dels qui pujaven per la bretxa del Portal Nou, deixant aïllats els filipistes que ja s’havien enfilat a aquest baluard.

Poc després, organitzà un gran foc de flanc, amb fuselleria, contra la part envaïda, fet que facilità el contraatac que restablí la situació.

L’Onze de Setembre morí lluitant aferrissadament als combats de Sant Pere i del Portal Nou.

Claramunt, comtat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit pel rei-arxiduc Carles III, el 1708, a Josep Antoni de Ribera i d’Espuny-Claramunt sobre la seva senyoria de la Torre de Claramunt (Anoia).

En fou l’únic titular.

Circuns, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Funcionari i religiós. Era receptor depenent de la inquisició el 1705.

Es mostrà partidari de Carles d’Àustria. En 1713-14 fou comissari de bescanvis de l’exèrcit català. La seva missió fou duta amb gran dignitat tot i l’actitud dels borbònics, els quals assassinaven tots els presoners sense fer gairebé excepció, excepte al camp de Barcelona, on ell actuà, ja que els assessinats no es produïren.

Després de la capitulació, fugí a Mallorca, d’on fou expulsat després de la capitulació de l’illa (1715) i no li fou permesa la tornada al Principat i hagué d’exiliar-se.

Catllar i Tord, Francesc

1 Resposta

(Berga, Berguedà, 1679 – Barcelona, 5 abril 1715)

Militar i cavaller. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, on assolí el grau de tinent al regiment de la Guàrdia Catalana.

Participà en la defensa de Barcelona com a capità del regiment del Roser. Es distingí en diverses ocasions en el setge, on fou ferit el 13 juny 1714.

Després de la capitulació col·laborà a l’intent de fugida del general Moragues, on només s’encarregà de cercar una embarcació. Fou detingut, jutjat, condemnat a mort i executat a garrot.

Cateura, Macià

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Marí. Era patró de la barca Santa Eulàlia de Sant Feliu de Guíxols. Conegudes les seves simpaties per Carles d’Àustria, el virrei borbònic Fernández de Velasco el féu empresonar el 1704.

Recuperada la llibertat, fou un dels grans proveïdors de Gibraltar, burlant el bloqueig enemic, quan les forces aliades que havien conquerit la plaça resistiren el setge espanyol per reprendre-la.

Durant la guerra de Successió fou corsari molt actiu. El 17 maig 1708 entrà al port de Barcelona, després d’haver capturat quatre naus enemigues al Grau de València. Manava aleshores la seva mateixa barca, armada i tripulada per vuitanta homes.

El 4 setembre 1709, davant el cap Bon, a la costa del nord d’Àfrica, fou voltat i abordat per quatre naus franceses, entre elles un navili gran i una fragata. Pogué deseixir-se’n després de dura lluita, molt cruenta per als atacants.

El rei de Tunis volgué informar-se personalment de la gesta.

Català i de Montsonís, Pasqual

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cavaller. En caure el País Valencià en poder dels borbònics (1707), es refugià a Barcelona, on participà en la defensa de la ciutat (1713-14).

El 12 d’agost de 1714 lluità, i resultà ferit, a l’atac a la baioneta en la defensa del baluard de Santa Clara, on, tot i la inferioritat numèrica, la seva companyia resultà victoriosa. encara que gairebé exterminada.

Ja refet, el 11 de setembre es trobava al baluard de Llevant durant l’assalt final, el baluard fou voltat i els pocs defensors que quedaven hagueren de trencar el cercle a la baioneta, i en aquest esforç morí, combatent amb gran coratge.

Catà i Renau, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Prohom destacat en la lluita contra Felip V de Borbó. Era procurador de Pau Ignasi de Dalmases i de Felip de Ferran i de Sacirera, ambaixadors catalans a Anglaterra i a Holanda.

El 1713 fou nomenat mestre interí de la Seca de Barcelona. Ja aleshores era capità de la Coronela.

L’11 de setembre de 1714, amb els seus homes, formaren una de les dues companyies que guarnien el Portal Nou en produir-se l’assalt final a Barcelona. Les tropes filipistes foren repetidament rebutjades.

Posteriorment, passades les defenses a d’altres punts, els borbònics encerclaren el baluard, on la resistència fou heroica, i obligaren la guarnició a sortir-ne a la baioneta, trencant el cercle. Catà fou dels qui ho aconseguiren.

Participà tot seguit als terribles combats d’aquella jornada per aquell sector, i als quals sobrevisqué.

Castellví i Obando, Francesc de

4 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, 16 febrer 1682 – Viena, Àustria, 15 setembre 1757)

Militar i historiador. Fill d’Ignasi de Castellví i de Ponç. Amb possessions a Rocafort de Queralt. Estudià al Col·legi de Cavallers de Lleida, institució dependent de l’Estudi General.

Partidari de la causa austriacista. Intervingué (30 juny 1713), com a membre del braç militar, en la Junta de Barcelona que optà per oferir resistència a les forces borbòniques. Durant el setge s’incorporà, amb el grau de capità, a la Coronela, i fou ferit el 12 agost 1714 al baluard de Sant Pere.

L’11 setembre es trobava contraatacant a primera línia quan hom decidí de capitular.

Un cop ocupada Barcelona, visqué sota règim de llibertat vigilada, i li foren segrestats els béns, fins que el 1726 marxà a Viena, on inicià la seva obra Narraciones históricas de España desde el año 1700 hasta el año 1725…, en 6 volums, una de les fonts més importants per al coneixement d’aquells anys des d’una perspectiva catalana i austriacista.

Del manuscrit, custodiat als Staats-archiven, de Viena, Salvador Sanpere i Miquel en tragué una còpia, conservada a la Biblioteca de Catalunya.

Castellvell i d’Àger, Josep de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller i militar. Germà gran de Jeroni. Fou un dels millors capitans del regiment de cavalleria de Miquel de Subies, durant la guerra de Successió. Pel desembre 1706 resultà ferit lleument, al front del seu esquadró, després d’una gran actuació personal carregant contra els borbònics a la victoriosa batalla de Calamocha (Aragó).

Pel juliol 1713 es negà a embarcar amb les forces imperials que avacuaven. Degué passar aleshores a les seves possessions de fora de Barcelona. Des d’aquestes, i amb el seu germà, anà a unir-se a les tropes d’Antoni Desvalls, cap suprem de la resistència catalana a l’exterior de la capital.

Participà en bon nombre d’accions militars. Assistí al consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel maig 1714. Fou proposat pel marquès per a rebre el grau de coronel de cavalleria, però no esdevingué efectiu per manca d’unitat on destinar-lo.

S’acollí a les capitulacions de Cardona, pel setembre 1714.

Castellvell i d’Àger, Jeroni de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller i militar. Germà petit de Josep.

Serví a la guerra de Successió, lluitant contra els borbònics. Fou tinent del regiment de cavalleria regular del coronel Miquel de Subies. Pel desembre 1706 fou un dels homes més destacats a la victòria de Calamocha (Aragó).

Seguint el seu germà, es negà a abandonar Catalunya el 1713, arran de l’evacuació de les tropes imperials. Més tard s’uní a les forces de resistència comarcana que manava el marquès del Poal, en les quals combaté com a capità.

El 19 maig 1714 fou proposat pel marquès per al grau de tinent coronel de cavalleria, encara que sembla que l’ascens no arribà.

Quatre mesos després hagué d’acollir-se als pactes de capitulació de Cardona.