Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Sant Joan i Planella, Hug de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fill de Francesc Nicolau de Sant Joan. Com el seu pare, fou partidari de Carles d’Àustria.

Aquest el nomenà vescomte a les Corts de 1705-06. Tot seguit fou tinent coronel de la Coronela de Barcelona, manada llavors pel seu pare. El 1707 li era atorgat el títol de comte.

Traslladà la seva residència a Mallorca. A causa de l’absència, i encara que li fou reservat el grau de tinent coronel de la Coronela, les autoritats decidiren, ja ben avançat el setge de 1713-14, de nomenar per a les mateixes funcions Josep de Peguera-Vilana i de Millars, marquès de Vilana.

Sans i Miquel, Ignasi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. Germà de Lluís i de Francesc de Sanç i de Miquel. Excel·lí en l’activitat jurídica en temps de l’arxiduc Carles d’Àustria.

Fou procurador de pobres a la Sala del criminal de l’Audiència de Barcelona (1706) i doctor de la Règia Cùria (1708). El 1710 s’encarregà de la preparació de milícies populars.

Un any després fou senador a la Règia Cùria, càrrec que exercí en 1713-14, durant la defensa de Barcelona contra Felip V.

Quan aquesta va caure li foren confiscats els béns.

Sans i de Monrodon, Ramon

Deixa un comentari

(Taradell, Osona, 1694 – Catalunya, segle XVIII)

Militar. Fill de Francesc de Sanç i de Miquel de Mont-rodon.

Lluità com a capità del regiment de la Diputació al setge de Barcelona de 1713-14, tot i l’extrema jovenesa per al seu grau.

Després de la capitulació, acompanyà voluntàriament el seu pare a la presó, i passà amb ell el captiveri que duraria fins al 1725. També amb el seu pare emigrà del país. Tornà al cap d’un temps.

Fills seus foren Francesc i Ramon de Sanç i de Sala.

Sans, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Metge i polític.

El 10 de novembre de 1713, durant el setge borbònic de Barcelona, en sortí elegit conseller tercer. Participà amb aquest càrrec a l’organització de la defensa. Assistí a les reunions del govern provisional.

Després de la capitulació de la ciutat (1714), els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Sans, Martí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cap de voluntaris. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. Sobresortí a la defensa del castell de Benasc (1709).

Fou nomenat sergent major del regiment de fusellers de Segimon Torres.

Era a Barcelona durant el setge, on morí resistint al convent de Sant Agustí quan aquest sofrí el darrer assalt enemic.

Sanç i de Miquel de Mont-rodon, Francesc de

4 Respostes

(Barcelona, 1667 – Viena, Àustria, 1757)

Militar. Fill de Francesc Sanç i Puig, i germà de Lluís i d’Ignasi Sans i Miquel. El 1690 es casà amb Maria de Mont-rodon i de Mas, senyora de Mont-rodon, el cognom de la qual incorporà als seus.

El 1700 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats i hi presentà treballs de tema militar.

Féu d’enllaç entre les autoritats del Principat i el lloctinent de Felip V, Fernández de Portocarrero, i defensà activament les constitucions del Principat, conculcades per les autoritats borbòniques.

Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió al setge de Cardona (1711), a Castellciutat (Alt Urgell) i a Barcelona, on comandà les forces del castell de Montjuïc; el juliol de 1714 fou nomenat general de batalla.

Fet presoner en caure la ciutat, fou reclòs a Hondarribia (1715-19) i Segòvia (1719-25). Alliberat arran de la pau de Viena, anà a residir a la cort de l’emperador Carles VI.

Sanç i de Miquel, Lluís de

3 Respostes

(Barcelona, vers 1670 – 6 octubre 1713)

Militar. Germà del jurista Ignasi Sans i Miquel i del general Francesc. Com aquest, serví contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1713 formà part de la guarnició de Barcelona, en començar el setge de la ciutat. Tenia aleshores el grau de capità. El 6 de setembre caigué ferit al combat de la Creu Coberta. Ja refet, es reincorporà al servei.

En el transcurs dels atacs catalans a la part de Mas Guinardó que facilitaren l’entrada a la plaça de forces importants que havien restat aïllades a l’exterior, conduí novament la seva companyia i resultà mort.

Sala i Sayós, Josep

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Polític. Era doctor en dret. Tenia el càrrec de síndic de Manresa el 1713.

Amb aquest caràcter assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona. Fou un dels nou representants del seu braç, el reial o popular, per a la comissió tripartita. Començades aquestes, Sala presentà una moció que arrencà els sis primers vots a favor de la resistència.

Fou designat per a entrar a les juntes incorporades al govern provisional català.

Sala i Cella -germans-

1 Resposta

Benet de Sala i Cella  (Girona, 1684 – 1749) Escriptor i eclesiàstic. Fou partidari de Carles d’Àustria. El 1715 emigrà a Roma prop del cardenal Benet de Sala i de Caramany, oncle seu. Finalment li fou permès el retorn. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Li són atribuïdes unes versions lliures de les sis primeres ègloges de Virgili.

Narcís de Sala i Cella  (Girona, 1693 – 1769)  Militar. Fou oficial a les companyies de guàrdies catalanes de Carles d’Àustria. Quan aquest fou emperador d’Alemanya continuà al seu servei. La seva família posseïa una biblioteca de 1.405 volums, xifra molt notable per a l’època.

Saiol i de Quarteroni, Francesc

1 Resposta

(Catalunya, s XVII – s XVIII)

Militar. Germà de Felicià. Era capità de la Coronela quan Barcelona capitulà davant el mariscal Vendôme (1697).

El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco. Fou lloctinent del batlle general i procurador dels feus reials.

Assistí a la Junta de Braços del 1713, on es mostrà partidari de continuar resistint malgrat la primera oposició del seu Braç Militar. El 28 de març de 1714 fou nomenat lloctinent del portantveus del governador del Principat, Pere de Torrelles, i formà part del govern provisional català.

El 28 de juliol publicà una crida de mobilització total secundant la crida signada per Rafael Casanova. L’11 de setembre prengué part en les dues reunions de govern celebrades a Can Gorgot i sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de la capitulació.

Li foren confiscats els béns pels borbònics.