Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Sala i Cella -germans-

1 Resposta

Benet de Sala i Cella  (Girona, 1684 – 1749) Escriptor i eclesiàstic. Fou partidari de Carles d’Àustria. El 1715 emigrà a Roma prop del cardenal Benet de Sala i de Caramany, oncle seu. Finalment li fou permès el retorn. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Li són atribuïdes unes versions lliures de les sis primeres ègloges de Virgili.

Narcís de Sala i Cella  (Girona, 1693 – 1769)  Militar. Fou oficial a les companyies de guàrdies catalanes de Carles d’Àustria. Quan aquest fou emperador d’Alemanya continuà al seu servei. La seva família posseïa una biblioteca de 1.405 volums, xifra molt notable per a l’època.

Saiol i de Quarteroni, Francesc

1 Resposta

(Catalunya, s XVII – s XVIII)

Militar. Germà de Felicià. Era capità de la Coronela quan Barcelona capitulà davant el mariscal Vendôme (1697).

El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco. Fou lloctinent del batlle general i procurador dels feus reials.

Assistí a la Junta de Braços del 1713, on es mostrà partidari de continuar resistint malgrat la primera oposició del seu Braç Militar. El 28 de març de 1714 fou nomenat lloctinent del portantveus del governador del Principat, Pere de Torrelles, i formà part del govern provisional català.

El 28 de juliol publicà una crida de mobilització total secundant la crida signada per Rafael Casanova. L’11 de setembre prengué part en les dues reunions de govern celebrades a Can Gorgot i sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de la capitulació.

Li foren confiscats els béns pels borbònics.

Saiol i de Quarteroni, Felicià

1 Resposta

(Barcelona, 1646 – 1713)

Frare. Comanador i lloctinent de l’orde de Sant Joan de Jerusalem a Catalunya.

El 1688, amb el seu germà Francesc, intentà una campanya d’ajut popular a l’exèrcit de guarnició de Catalunya, però fracassà.

El 1705 es presentà al campament aliat, davant de Barcelona, per prestar obediència a Carles d’Àustria. Entrà a formar part de la Junta d’Eclesiàstics nomenada pel pretendent. A les Corts de 1705-06 fou nomenat majordom del rei Carles.

Ajudà al seu germà en les negociacions per constituir el Port Franc de Barcelona. El 1708 rebé el títol de gentilhome reial.

Saiol, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Esparter. Era membre del Consell de Cent, i hi restà després de les eleccions municipals del 1713, a la categoria de menestrals.

Ocupà un lloc al govern provisional català durant el setge de Barcelona. També era alferes de la companyia en que era enquadrat el seu gremi, que era al baluard de Sant Pere als assalts del 12 d’agost de 1714 i al sector pròxim durant la batalla de l’11 de setembre.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Saiol, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. En 1713-14 era capità del regiment del Roser i un dels oficials destacats a la defensa de Barcelona contra els borbònics.

El 12 d’agost de 1714 figurava al contraatac que destrossà les forces que havien pres el baluard del Portal Nou. Dos dies després prengué part al contraatac que expulsà l’enemic del baluard de Santa Clara.

L’11 de setembre es trobava al cos de reserva concentrat al convent de Sant Agustí. Fou enviat amb el tinent coronel Tomeu a l’acció que permeté la retirada dels defensors del baluard del Portal Nou, que es trobaven encerclats. Morí en aquest combat.

Rufasta i Prats, Marià

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Notari. Començà a actuar el 1693. Tingué el títol de ciutadà honrat.

El 1697 era prior del col·legi de notaris i lluità com a tinent de la Coronela contra el setge francès a la capital. Fou partidari de Carles d’Àustria, com actuari a l’Audiència de Barcelona.

Participà a la Junta de Braços de Barcelona de 1713. Decidida la resistència contra Felip V, fou membre del govern provisional català.

Després de la capitulació del 1714 la foren confiscats els béns. Actuà com a notari fins al 1726.

Rubí i de Boixadors, Josep Antoni de

1 Resposta

(Barcelona, 14 maig 1669 – Brussel·les, Bèlgica, 31 desembre 1740)

Militar i erudit. Marquès de Rubí i primer secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres.

A la guerra de Successió formà part des del 1702 del consell de l’arxiduc Carles i fou el seu lloctinent a la corona catalano-aragonesa. Fou també virrei de Mallorca (1713-15), on hagué de rendir-se al general francès Asfeld, i després, per ordre de l’arxiduc convertit ja en emperador (Carles VI), virrei de Sardenya. Més tard fou nomenat governador d’Anvers.

Deixà escrits alguns llibres.

Ruaix, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic.

El 1704 conspirà a favor de la vinguda de Carles d’Àustria, a Barcelona. El virrei borbònic Velasco manà que l’empresonessin, però fugí a temps.

Embarcà a la flota amb què el príncep Jordi de Darmstadt havia fet una operació de tempteig sobre Barcelona. Amb els vaixells anà a la presa de Gibraltar. Restà en aquesta plaça durant el setge castellà subsegüent.

El 1705 tornà a Catalunya amb Carles d’Àustria. Aquest el nomenà capellà del seu regiment d’infanteria regular de Guàrdies Catalanes.

Rovira, Jeroni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 13 juny 1714)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

Durant el gran setge de 1713-14 defensà Barcelona. Era capità del regiment d’infanteria regular del Roser. Lluità heroicament el 17 de maig de 1714, a les trinxeres exteriors del convent de Caputxins, contenint un gran assalt en massa fins que, ja voltat, rebré l’orde de retirar-se i s’obrí pas a la baioneta.

Morí al contraatac sobre la primera paral·lela de les obres d’aproximació a la plaça.

Rovira, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Serví a l’artilleria durant la guerra de Successió.

Fou un dels millors bombarders que actuaren a Barcelona durant el setge borbònic de 1713-14, en emulació amb el famós Francesc Costa.

Comandà generalment, a la fase final i més perillosa del setge, la bateria del baluard del Portal Nou, una de les més actives i eficaces, tot i que era molt batuda pel foc enemic.