(Tarragona, 1730 – 14 abril 1803)
Arquitecte. Acadèmic de mèrit de San Fernando (1803).
Projectà el campanar de l’església del Vendrell (1769) i la nova església de Vallmoll (1772).
Estudià l’aqüeducte romà de les Ferreres de Tarragona i en féu els plans, i després el rehabilità en la conducció aigües a la ciutat (1778-98).
(Catalunya, segle XIII)
Mestre d’obres.
Entre el 1274 i el 1289 dirigí la construcció de la parròquia de Sant Joan de les Abadesses, dedicada a sant Joan i a sant Pau, que fou en part destruïda pel duc de Noailles l’any 1690 i posteriorment reduïda a simple església, coneguda amb el nom de Sant Pol.
(Barcelona, 2 novembre 1899 – 22 agost 1993)
Arquitecte (1924). Fou nomenat arquitecte municipal a Cardedeu (Vallès Oriental).
Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Fou professor de l’Escola d’Arquitectura. Ocupà el deganat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.
També ha destacat com a aquarel·lista.
(Cadis, Andalusia, 22 novembre 1729 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1794)
Enginyer militar i arquitecte.
Destinat a Barcelona (1783), reconstruí el palau de Capitania General (antic palau del virrei) en un estil classicista, reforma la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc. Participà al setge de Gibraltar (1788).
Novament a Barcelona com a delegat d’hisenda, projectà l’important edifici de la Duana Nova (actual Govern Civil) i dirigí la seva construcció fins al 1793.
(Barcelona, 6 desembre 1862 – 31 març 1943)
Arquitecte i urbanista.
Realitzà alguns edificis a Barcelona, entre els quals cal destacar l’antiga casa Conrad Roure (carrer d’Aribau, 155), d’estil modernista.
Guanyà el concurs per a la construcció del monument a Colom a Santo Domingo.
Juntament amb Ezequiel Porcel i Alabau, és autor d’un pla d’urbanisme per a Barcelona, anomenat el Pla Romeu-Porcel.
(Tarragona, segle XIX)
Arquitecte i escultor. Conegut per Vicentó.
Autor de la Presentació al temple de la catedral de Tarragona, féu diverses altres obres per a la seu i altres esglésies tarragonines.
Fou arquitecte de l’Acadèmia de Sant Carles de València i projectà el Teatre Principal de Tarragona (1820).
Diversos dibuixos seus de la Guerra del Francès es conserven al Museu Arqueològic de Tarragona, a la fundació del qual ell contribuí decisivament.
(Barcelona, 1510 – 1582)
Arquitecte. Construí el Portal del Mar, de Barcelona, inicial l’any 1555.
L’any 1570 projectà la construcció de la nova església de Valls, les obres de la qual dirigí, juntament amb el seu fill homònim, fins a la seva mort.
Sembla que també tingué cura de la restauració de la capella del Sagrament de Santa Maria del Mar, de Barcelona.
(Barcelona, 24 desembre 1864 – febrer 1898)
Arquitecte. Fill d’Elies Rogent i Amat. Titulat el 1887.
Entre altres obres restaurà i reformà l’edifici on s’establiria el Cau Ferrat de Sitges (1892).
Publicà Architecture moderne de Barcelone (1897) i Catedral de Barcelona (1898).
Foren fills seus Joan i Elies Rogent i Massó.
Fou germà seu Josep Rogent i Pedrosa (Barcelona, 1867 – 1933) Advocat i col·leccionista d’art. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus. Col·laborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d’Art de Catalunya.
(Barcelona, 1902 – 23 juny 1984)
Arquitecte (1925). Treballà amb Puig i Cadafalch i Adolf Florensa, a Barcelona, i amb Joanes i Walter Krüger, a Berlín.
Especialitzat en teatres, cinemes i sales d’espectacles, cal subratllar, dintre les obres d’aquest tipus, els teatres Comedia, Calderón, Candilejas i els cinemes Waldorf, Cristina i Jaime I, tots ells a Barcelona.
El 1928 féu els plans de la plaça de Diagonal-Urgell de Barcelona, que tan sols foren seguits pel que fa al costat nord segons el seu projecte. L’últim projecte ha estat el Poblat típic a la urbanització E, de Castelló d’Empúries.
Col·laborà intensament en diverses publicacions, sobre temes professionals, sobresortint les cròniques Soluciones sencillas para graves problemas, publicades durant anys a “La Vanguardia” de Barcelona.
Autor de Treinta y cinco años de teatro tras la cortina (1971).
(Girona, 19 agost 1885 – 16 gener 1973)
Arquitecte. Titulat el 1910. Fou un temps arquitecte municipal d’Olot, on influí damunt diversos arquitectes.
El seu estil evolucionà (1912-36) des d’un Modernisme veí a Alfred Paluzie i Lucena al Noucentisme de Masó, a Olot.
Projectà cinc grups escolars, com el de Ripoll, on apareix la influència de R. Giralt, l’escorxador de Portbou, etc. A Girona projectà, entre d’altres, la casa Barceló (1925), la casa i tallers Dalmau-Carles-Pla i la Central Elèctrica Berenguer. Del 1939 al 1950 treballà a Sanlúcar de Barrameda.
També treballà d’interiorista i dissenyador de mobles.
Deixà plans, llibres i arxiu fotogràfic a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Girona.
Dades dels Països Catalans 