Poble (1.188 m alt) i antic municipi: 28,45 km2, annexat a l’actual el 1966. Situat en un turó, té l’església parroquial dedicada a sant Joan Evangelista.
Procedent de Betesa, es conserva al Museu d’Art de Catalunya un frontal d’altar de fusta del segle XIII, atribuït al mateix Joan pintor del de Gia (vall de Benasc).
Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Ovís, Santa Eulàlia i els Molins, la quadra de Sant Vicenç del Sas i l’església i despoblat de Belarta.
Poble (867 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Berganui (1.273 m alt, que separa les aigües de la Valira de Cornudella de les del barranc de Sant Romà), sota el bosc de Berganui.
L’església de Sant Agustí (segle XII), sufragània de la d’Areny, és romànica.
Despoblat, a la serra del Cis; conserva les restes de l’església.
Pertanyia a l’antic terme de Betesa.
Municipi de Ribagorça (Franja de Ponent): 119,18 km2, 709 m alt, 314 hab (2014)
(cast: Arén) Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, i drenat, a més, per la Valira de Cornudella i pels barrancs de Sant Romà i de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional del terme. Les serres de Berganui i de Sant Marc són ocupades per rouredes, alzinars i pinedes, explotades econòmicament.
La ramaderia (bestiar porcí, boví i oví), l’agricultura de secà (cereals, patates, farratges, vinya i oliveres) i de regadiu i algunes indústries derivades de l’agricultura són altres activitats econòmiques. Àrea comercial de Lleida.
La vila, centre d’una petita rodalia anomenada la Terreta, es troba al peu de les ruïnes del castell d’Areny; l’església parroquial és dedicada a sant Martí (fins al 1956 fou cap d’un arxiprestat del bisbat d’Urgell).
Dins el terme es troben els pobles de Sobrecastell, Berganui, Claravalls, Soliva i Puifell i el caseriu de Freixenet. Li foren agregats els antics municipis de Cornudella de Valira (1965) i de Betesa (1966).
Pic (1.793 m alt) de la serra del Cis, a la capçalera de la Valira de Cornudella.
És el cim més alt de la serralada que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i de l’Isàvena, al sud de la muntanyeta de Denui.
(Pollença, Mallorca, 6 abril 1617 – Areny de Noguera, Ribagorça, 26 agost 1688)
Prelat. Era doctor en ambdós drets.
Fou canonge de la seu de Mallorca, fiscal de la inquisició i, finalment, bisbe d’Urgell (1682), com a successor de Pere de Copons.
Publicà pastorals remarcables i alguns dels seus sermons. Celebrà un sínode diocesà.
Morí mentre feia una visita pastoral. Fou succeït per Oleguer de Montserrat.
Dades dels Països Catalans 