Veure> abric Romaní (jaciment i balma del congost de Capellades).
Agut, abric *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Anoia
Vinyanova, la
(el Bruc, Anoia / Collbató, Baix Llobregat)
Antiga granja de Montserrat, el nucli inicial de la qual (mas Bernarda) fou adquirit el 1566. Els monjos hi anaven periòdicament a descansar, i per això hi havia una gran casa -restaurada parcialment i adaptada com a restaurant- i una capella.
Segons l’anunci de subhasta fet per l’estat el 1821, tenia 150 jornals de sembrat plantat d’oliveres, 130 jornals de vinya i 50 de bosc.
Vilanova d’Espoia
(la Torre de Claramunt, Anoia)
Poble (430 m alt), al vessant meridional de la serra d’Espoia.
L’església parroquial (Sant Salvador) és romànica; ha estat restaurada a partir del 1967.
Vilamajor dels Prats
(Pujalt, Anoia)
Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Veciana i de Freixenet de Segarra (Segarra), damunt l’altiplà que separa les conques de l’Anoia i del Sió.
La seva antiga església parroquial depèn de la de Segur.
Vilallonga, marquesat de
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1710, pel rei-arxiduc Carles III, a Pau Ignasi de Dalmases i Ros, senyor de Vilallonga.
El 1916 fou rehabilitat per la seva néta cinquena Carme de Dalmases i d’Olivart, baronessa de Pierola.
Ha passat als Fontcuberta.
Vilallonga -Anoia-
(Sant Martí Sesgueioles, Anoia)
Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí), al sector més oriental del terme.
L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven; prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques.
També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga, esmentat des del segle XI. Des del segle XV en foren senyors els Rajadell; passà el segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga.
A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de Sant Martí Sesgueioles.
Tres Roures, els
(el Bruc, Anoia)
Indret al peu de la vella carretera de Manresa a can Maçana de Montserrat, famós per l’assassinat de vint-i-quatre veïns de Manresa, d’ideologia reialista, el 17 de novembre de 1822.
L’execució, ordenada pel general Rotten, tingué lloc a l’indret anomenat els terrers Roigs, pròxim al conegut pels Tres Roures, que ha esdevingut més popular.
Tous d’Anoia *
(Anoia)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí de Tous.
Solanes, mas de les -Anoia-
(la Llacuna, Anoia)
Masia, al sud del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt), que separa les valls de la Llacuna i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus.
Solanelles -Anoia-
(els Prats de Rei, Anoia)
Poble i antic terme, fusionat el 1788 al municipi.
És centrat, al sector nord del terme, a 765 m alt, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i que fou sufragània de Sant Pere Sallavinera, entre els segles XV i XIX, i després dels Prats de Rei. El seu domini pertanyia a l’abadessa de Valldaura (Berguedà), i el 1320 el rei Joan I vengué la seva jurisdicció al baró de Segur.
Entre el 1788 i el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia, tot i dependre dels Prats de Rei, fins que el 1840 passà a dependre del batlle de la vila. La sufragània fou suprimida i fusionada amb la parròquia dels Prats de Rei.
Dades dels Països Catalans 