(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Poble (1.306 m alt), s’assenta sobre un replà de blocs granítics, al voltant de l’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria), esmentada ja el 928, que posseeix un retaule del segle XVII.
Fou municipi independent fins el 1973. L’antic terme comprenia, també, l’important balneari (i actual sanatori helioteràpic) de les Escaldes.
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Circ lacustre, al vessant oriental del Carlit, a la capçalera de la Tet. Llur emissari alimenta la Bullosa.
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Balneari (1.390 m alt) de l’antic municipi de Vilanova de les Escaldes, a l’esquerra del torrent de coma Ermada, al vessant meridional del Carlit. Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18º a 42ºC.
Fins al 1821 -que fou construït l’actual establiment- hi hagué vestigis d’unes termes romanes. Abans del tractat dels Pirineus (1659) en tenia cura el consell de Puigcerdà.
Adquirí importància al llarg del segle XIX i primera meitat del XX; actualment només subsisteix com a sanatori. La capella, moderna, conserva un retaule gòtic (Mare de Déu del Remei, 1480) del mestre d’Olot.
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Despoblat, al peu del Carlit, a la confluència del riu d’Angostrina amb la riera dels Estanyets.
Restà només l’església romànica de Sant Martí d’Envalls; l’altar de les Ànimes i una Majestat són ara a l’església d’Angostrina.
(els Angles, Capcir / Angostrina, Alta Cerdanya)
Antic aiguamoll de gran extensió, situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude.
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses.
Després de la construcció (1902) d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut el gran pantà de la Bullosa.
Vall i obac, comunica l’estany de la Bullosa, a l’alta vall de la Tet, amb la vall d’Angostrina.
És drenada pel rec del bac Arissal, emissari dels petits estanys Negre i del Racó, el qual troba, per la dreta, al Mesclant d’Aigües, el torrent d’aquest nom, i formen, des d’aquest indret, el riu d’Angostrina.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 87,87 km2, 1.380 m alt, 691 hab (2012)
(fr: Angoustrine Villeneuve des Escaldes) Situat a l’eix pirinenc, al límit amb el País de Foix i amb l’enclavament de Llívia. El terreny és molt accidentat i hi abunden els estanys glacials (el de la Bullosa convertit en pantà) i els pasturatges.
Les principals actvitats econòmiques del municipi són la ramaderia i l’agricultura de regadiu.
El poble d’Angostrina és dividit pel riu d’Angostrina, a l’esquerra del qual hi ha el barri de la Part Petita. Hi destaca la església romànica de Sant Andreu, del segle XII, bastida sobre un enorme bloc erràtic, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics.
Dins el terme, que comprèn també el despoblat d’Envalls, s’hi ha trobat un altar dedicat a Júpiter i diverses inscripcions romanes.
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Poble (1.392 m alt), situat a la sortida de la vall glacial, que conserva en aquest indret, a cada banda, els lloms allargats i mancats de vegetació, restes de l’arc morènic del final de la glacera quaternària. El nucli urbà és dividit pel riu d’Angostrina; a l’esquerra d’aquest riu hi ha el barri anomenat la Part Petita.
És esmentat el 839 a l’acta de la consagració de la catedral d’Urgell. Té l’església romànica de Sant Andreu, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics, bastida el segle XII sobre un enorme bloc erràtic.
Cal esmentar també en retaule gòtic i una majestat romànica procedents de l’església romànica del despoblat d’Envalls, que hom conserva a la nova església parroquial, consagrada el 1889. Les troballes d’un altar dedicat a Júpiter i de diverses inscripcions indiquen una ascendència romana.
Dades dels Països Catalans 