Arxiu d'etiquetes: Amèrica

Rasquí, Jaume

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Conqueridor i governador del Riu de la Plata. Fill d’un mercader molt ric. El 1535 formà part de l’expedició del primer adelantado del Plata, Pedro de Mendoza. Cinc anys després, de nou al Plata, dirigí la rebel·lió d’oficials reials contra el governador Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, que acabà essent dimitit.

Retornà a la Península el 1553 i el 1557 aconseguí del rei el nomenament de governador del Plata -càrrec que ja havia demanat el 1538- i es preparà per a una nova expedició amb tres vaixells. Aquesta partí el 1559 i era formada en bona part de valencians -cas insòlit-, la rivalitat dels quals amb els castellans originà diversos incidents. Arribats a Santo Domingo, l’expedició fracassà per manca de recursos i per rivalitats.

El 1566, des de València, Rasquí escriví un memorial al rei i al Consell d’Índies reclamant l’atenció del govern per als conqueridors del Riu de la Plata.

L’expedició fracassada fou objecte d’una detallada relació (publicada el 1865), per l’alferes Alonso Gómez de Santoya, desfavorable al seu promotor.

Nous Horitzons

3 Respostes

(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1960 – )

Revista en català, ideològica, cultural i política. Fundada amb el nom d’“Horitzons”, estretament relacionada amb el PSUC, el 1962 adoptà el nom actual. De periodicitat trimestral i confinada a la clandestinitat, durant el franquisme estigué domiciliada a Mèxic, a càrrec dels catalans exiliats.

Els primers números s’editaren totalment a Mèxic, però a partir del número 9, les planxes per a la publicació es preparaven a França i després s’imprimien clandestinament a Catalunya fins que la revista fou legalitzada el 1977.

A Mèxic la dirigí Francesc Vicens i, quan s’establí la redacció a Catalunya, Manuel Sacristán. Han estat col·laboradors de la revista en les seves diferents èpoques importants escriptors i dirigents polítics.

Ha tractat amb preferència temàtiques relacionades amb la realitat social catalana, i la qüestió nacional, per bé que cal destacar, també, les col·laboracions de crítica literària. A l’òptica marxista de la revista s’hi han afegit darrerament altres corrents intel·lectuals.

El 1993 el PSUC i Iniciativa per Catalunya crearen la Fundació Nous Horitzons, a la qual restà vinculada la revista. El 1996 n’havien sortit 142 números i tenia un tiratge d’uns tres mil exemplars.

Jonama i Bellsolà, Manuel

2 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Guatemala ?, segle XIX)

Polític guatemalenc. Germà de Jaume i de Llúcia.

Fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala (1850-53).

Xaloc

2 Respostes

(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1964 – 1981)

Revista cultural catalana bimestral. Editada per Ramon Fabregat amb la col·laboració de Joan Giménez.

Va publicar nombrosos articles polítics, històrics, literaris i informatius, signats per Vicenç Riera i Llorca, Carles Pi i Sunyer, Rafael Tasis, A. Bladé i Desumvila, Odó Hurtado, Miquel Ferrer, Joaquim Ventalló, Fidel Miró, Víctor Alba, etc.

Voluntaris Urbans de Catalunya

Deixa un comentari

(Buenos Aires, Argentina, 1806 – segle XIX)

Milícia de sometents. Fundada per catalans residents a Buenos Aires, per a deturar la invasió anglesa d’aquell any. També foren anomenats minyons o miquelets.

Foren capdavanters del moviment contra els invasors i inspiraren la creació d’altres cossos de guerrillers.

Entre els seus fundadors figuraven Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reinals i Joan Larrea. També s’hi destacaren Josep Forneguera, Felip Sentenac i Gerard Esteve i Llac.

El 1809 participaren en la revolta contra el virrei castellà (d’origen francès) Liniers, fet que inicià el moviment independentista de l’Argentina.

Voluntaris de Catalunya, Companyies Franques de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1762 – segle XIX)

Cos de milícia. Format arran de la intervenció de Carles III en la Guerra dels Set Anys, pel pacte de família signat amb Lluís XV.

Participà en la campanya de Portugal (1762) i, acabada aquesta, fou enviada a les anomenades províncies internes de Mèxic.

Més tard un contingent d’aquests voluntaris formà part de l’expedició a Califòrnia de Gaspar de Portolà (1769).

Santa Rita, marquesat de

2 Respostes

(Cuba, segle XIX – )

Títol concedit el 1875 a Josep Baró i Blanxart, vescomte de Canet de Mar, sobre el seu ingenio sucrer Santa Rita.

Continua en la mateixa família.

Revista dels Catalans d’Amèrica, la

Deixa un comentari

(Mèxic, octubre 1939 – febrer 1940)

Publicació mensual que edità cinc números.

Imitant la “Revista de Catalunya”, publicava assaigs, documents, crítica de llibres, una plana d’humor i un nodrit noticiari de l’exili.

Tingué destacats col·laboradors.

Ressorgiment

4 Respostes

(Buenos Aires, Argentina, 1916 – 1972)

Revista mensual en català. Fundada per Hipòlit Nadal-Mallol, i dirigida per ell mateix. Era la degana de les revistes catalanes d’Amèrica.

La seva línia política anava de la Unió Catalanista al primer Macià. El seu nacionalisme sense pactes admeté tanmateix un ampli ventall de col·laboradors, escriptors i polítics catalans residents a Catalunya i als països americans: Ventura Gassol, Pere Foix, Antoni Rovira i Virgili, Enric Martí i Muntaner, Andreu Damerson, etc.

Dedicà especial atenció als artistes catalans d’Amèrica i a les colònies catalanes.

Arribà a un tiratge màxim de 1.500 exemplars, amb una difusió per molts països, i esdevingué la revista catalana de més llarga durada de tots els temps.

Regs i Forces de l’Ebre

(Toronto, Canadà, 14 desembre 1911 – 1951)

Societat. Constituïda com a filial de la Barcelona Traction.

Construí una sèrie de rescloses, centrals hidroelèctriques i línies de transport a l’Ebre (Faió), al Segre (Seròs), a la Noguera Pallaresa (Talarn, Terradets, Camarasa), etc.

Fou la pionera i la més important de les empreses que electrificaren el Pirineu català.

Seguí les vicissituds de Barcelona Traction, i les instal·lacions passaren a FECSA el 1951.