Arxiu d'etiquetes: Alta Ribagorça

Iran -Alta Ribagorça-

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Poble (1.288 m alt) de l’antic municipi de Llesp, enlairat damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor.

L’església de Sant Climent depèn de la d’Irgo de Tor.

Formava municipi independent a mitjan segle XIX.

Gotarta

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Poble (1.195 m alt), situat a l’interfluvi dels barrancs de Raons i de la Fontvella, damunt el Pont de Suert.

De l’església parroquial (Santa Cecília) depèn la d’Iguerri.

A mitjan segle XIX formava un municipi.

Gémenes, estanys -Alta Ribagorça-

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Circ lacustre de la vall de Boí, dins l’antic municipi de Barruera, al vessant meridional del pic de Comaloforno, format per l’estany Gémena de Dalt (2.270 m alt) i l’estany Gémena de Baix (2.229 m).

L’immissari, que prové dels estanys Gelats, i l’emissari (barranc de la Sallent, afluent de la Noguera de Tor per l’esquerra) neutralitzen els desnivells respectius per mitjà de grans salts d’aigua.

Escales, pas d’ -Alta Ribagorça-

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Congost de la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.

Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l’est, i pel de l’Espina (1.110 m alt) a l’oest.

El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales, de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.

Erta

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Poble (1.518 m alt), situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta, afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta (2.439 m alt), obert entre la pica de Cerbi a l’est i els pics d’Erta (2.652, 2.642 i 2.626 m) a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí.

L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas, depengué del monestir de Lavaix.

Formà part de l’antic terme de Malpàs.

Erillcastell

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Despoblat (1.441 m alt), a l’antic municipi de Malpàs, situat en una elevació a la dreta del barranc de Peranera, aigua amunt de Malpàs.

Al peu del poble hi ha un important jaciment d’hulla.

El seu antic castell fou el centre de la baronia, després comtat d’Erill.

Durro

(la Vall de Boi, Alta Ribagorça)

Poble (1.386 m alt) i antic municipi (28,56 km²), incorporat el 1965 a l’actual, a la vall de Boí, a l’esquerra de la Noguera de Tor.

Església romànica de Santa Maria (segle XII), amb campanar quadrat.

Dellui

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.

La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui (2.542 m alt), al nord, el tuc de la Muntanyeta (2.673 m), les pales de Cubieso (2.782 m) i la collada de Dellui (2.595 m) (que comunica aquesta zona amb la vall Fosca), a l’est, i la pala de Dellui (2.803 m) i la pala de Morrano (2.636 m), al sud.

El barranc de Dellui, afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l’estany de Dellui.

Corroncui

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Despoblat (fins al 1968 del terme de Viu de Llevata), a 1.390 m alt, en un coster, al vessant meridional del pla del Munt, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui, on hi ha l’església parroquial (la Concepció), annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui.

Al segle XX formà un municipi amb la Bastideta de Corroncui.

Contraix, coma de

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix (2.570 m alt i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.

És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix (2.957 m) i, a l’est, pel gran tuc de Colomers (2.932 m).

El coll de Contraix (2.770 m) comunica aquesta vall amb la coma de Colieto.