Llogaret, situat a la vall de Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana i del barranc de l’Artiga, que baixa de la serra de Cardet.
La seva església de Sant Climent és agregada a la parròquia de Forcat.
El segle XIX formava un municipi juntament amb la quadra de Cierco.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Riu del poble de Barruera, emissari de l’estany d’Aigüissi.
Desguassa, per la dreta, a la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l’estany de la Llebreta.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(o Viu de Barravés) Despoblat (1.115 m alt). Fins al 1968 del terme de Llesp.
Aturonat en un contrafort del tossal de Viuet (1.468 m at) que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.239 m alt) i antic municipi, situat al coll de Viu de Llevata (1.325 m alt), que travessa la carena nord-oest de la serra de Sant Gervàs cap a la Noguera Ribagorçana.
La carretera de la Pobla de Segur a Castilló de Sos pel Pont de Suert segueix el seu traçat.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (1.015 m alt), al sud-est de la vila, en un coster (serra de Ventolà), centrat en l’antiga església parroquial (Sant Esteve).
El monestir de Lavaix es trobava dins el seu terme.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d’Aran de la vall de Boí, entre els massissos de Besiberri i del Montardo. Culmina a 2.886 m alt.
Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar; al vessant meridional, els estanys de Tumeneia, a la capçalera de la Noguera de Tor.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí i d’Aigoamòtx.
Dominen, per l’est, l’estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Poble (1.495 m alt) de l’antic municipi de Barruera. situat a la vall de Boi.
Esglésies romàniques de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, totes dues del segle XII, d’on prové un dels conjunts murals romànics més notables de Catalunya, especialment el Pantocràtor de Sant Climent, que dóna nom al mestre de Taüll, que actualment es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Contrafort oriental de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.696 m alt), de la qual és separat pel coll de la Pedraficada, termenal dels municipis del Pont de Suert, Tremp, Conca de Dalt i Senterada.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(o de Serrader) Coma de la vall de Boí, estesa des del vessant meridional del pic de Contraig (2.957 m alt) fins a l’estany de la Llebreta, a la ribera de Sant Nicolau.
És drenada pel barranc de Serradé, al curs del qual hi ha l’estany de Serradé d’Amunt (dominat per la pala alta de Serradé, 2.982 m) i l’estany de Serradé.
Dades dels Països Catalans 