(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent, per l’esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
La seva capçalera (dominada pel pic de coma les Bienes, de 2.997 m alt) és un circ lacustre (estanys de coma les Bienes).
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Caseriu, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, vora el riu de Llevata.
Fins al 1968 pertangué al municipi de Viu de Llevata.
A ponent hi ha les restes de la capella de Sant Roc i el dipòsit arqueològic de Sant Aleix.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Cim (2.520 m alt) de l’antic municipi de Barruera, situat a la serralada que separa la vall de Boí de la vall de Barravés, al nord-oest del poble d’Erill-la-vall.
El barranc de Basco neix a la collada de Basco (o coll d’Erill-la-vall) que s’obre entre el pic d’Erill (2.508 m alt) i Punta Lofaro (2.061 m alt), i desguassa, per la dreta, a la Noguera de Tor.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Poble (1.096 m alt) i antic municipi (219,5 km2), el poble és situat a la vall de Boí, a la riba dreta de la Noguera de Tor; l’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Feliu.
L’economia està basada en l’agricultura de secà: farratge, patates i cereals. Activitats típiques d’alta muntanya. Turisme, atret pels balnearis de Caldes de Boí i el paisatge del parc nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici. Centrals hidroelèctriques.
L’antic terme comprenia, també, els pobles de Boí, Taüll, Cardet, Cóll i Erill-la-vall, el santuari i balneari de Caldes de Boí i l’antic hostal de les Cabanasses.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, situada a l’esquerra de la Noguera de Tor, entre coma les Bienes i la ribera de Sant Nicolau.
El pic de coma Alta (2.778 m alt) és un contrafort del bony d’Aigüissi.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Petit pla (1.818 m alt) del poble de Barruera, a la vall de Sant Nicolau, entre els estanys Llong i de la Llebreta, cobert de bosc (pins i avets) i de prat natural, en el qual el riu forma una sèrie de meandres i d’illes, en una de les quals es troba la petita capella, moderna, del Sant Esperit.
És un antic lloc emplenat per les aportacions de sediments procedents del barranc de Morrano.
Al final del pla hi ha una presa que desvia les aigües del riu Sant Nicolau -i les que procedeixen, canalitzades, de la ribera de Llacs– cap a la central de Caldes de Boí, a través d’una galeria a pressió de 5.746,6 m de longitud.
Els seus valors paisatgístics han estat protegits amb la declaració de parc nacional a favor de la zona on es troba inclòs aquest indret (parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici).
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble. Aturonat a l’extrem sud de la vall de Viu, sota el tossal de la Reclusa d’Adons, un dels cims de la serra de Sant Gervàs.
Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata, que comprenia, igual que la seva parròquia (Sant Vicenç), Abella d’Adons i la Beguda d’Adons. El castell d’Adons és citat ja el 961.
(Alta Ribagorça)
Vall de la comarca, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s’uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l’antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d’Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d’Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2.546 m alt, a la pica de Cerbi, de 2.742 m, limiten la vall pel nord).
Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera: entre el coll de Sas (1.480 m), al nord, i el pla de Corroncui (1.235 m), al sud, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera (el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1.325 m alt), de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües.
La vall comprèn la major part dels termes de Viu de Llevata i de Malpàs i, a la vall afluent d’Erta, un petit sector del de Benés.
El curs més baix del riuet de Viu, després de l’aiguabarreig amb el riuet de Peranera, rep també els noms de riuet del Convent o de Gironella.
Municipi de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 59,23 km2, 981 m alt, 547 hab (2017)
Situat a la vall de Barravés; el sud és drenat per la Noguera Ribagorçana.
Els conreus més estesos són els de farratge, cereals i patates. Ramaderia ovina i bovina. Explotació del bosc. Mines de plom (Cierco), tancades el 1983. Petita indústria alimentària; serradores. El turisme d’estiu ha tingut un gran desenvolupament. Comprèn totalment, o només en part, 6 centrals hidroelèctriques. Àrea comercial del Pont de Suert.
La vila s’agrupa en un esperó rocallós, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; església parroquial de Sant Climent, barroca.
El municipi comprèn, a més, el santuari marià de Riupedrós, el poble de Senet de Barravés i l’antigua quadra i actual masia de Cierco.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 219,49 km2, 1.111 m alt, 1.015 hab (2017)
Situat a la zona axial pirinenca. Fins al 1996 el municipi rebé el nom de Barruera. El seu extens terme comprèn la vall de Boí, a més de l’alta vall de la Noguera de Tor, les valls de Sant Nicolau i de Sant Martí, i el circ de Comaloforno entre altres.
Hom ha passat d’una economia basada en el sector primari a una situació en què la font bàsica de riquesa és proporcionada pel turisme. Això ha comportat una reducció de les activitats en la resta dels sectors econòmics. Dins del sector primari, el conreu de la terra no ha estat mai gaire important i tendeix a reduir-se espectacularment. La producció es destina fonamentalment a farratge per al bestiar, i també són per al seu consum les grans extensions de pastures del municipi. La ramaderia és la principal font de riquesa del sector primari i es basa en el bestiar boví (principalment de carn) i oví. Centrals hidroelèctriques sobre la Noguera de Tor.
El valor de l’activitat turística és des de la dècada de 1980-90 molt important, ja que és un enclavament amb característiques pròpies. S’hi destaquen com a factors d’atracció, el balneari de Caldes de Boí, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el seu patrimoni artístic i arquitectònic i les pistes d’esquí de Boí Taüll Resort, inaugurada l’any 1988 amb una extensió de 260 ha. En consonància amb aquesta multiplicitat d’opcions per al turisme, han proliferat els establiments turístics existents al municipi (hotels, apartaments, refugis, residències-cases de pagès).
Formen part del municipi els pobles de Barruera (capital), Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill-la-vall, Sarais i Taüll.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
Dades dels Països Catalans 