Arxiu d'etiquetes: Alt Vinalopó (geo)

Vinalopó, el -riu-

42 Respostes

(País Valencià)

Riu que neix a la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra prebètica de Mariola, i es dirigeix vers l’oest fins a prop de Villena, on gira vers el sud, i desemboca a l’albufera d’Elx, a la badia de Santa Pola.

Al curs alt recorre el sector nord-oest de l’Alcoià, i havent passat entre les serres d’Onil i de Beneixama, s’introdueix a la comarca de l’Alt Vinalopó; al curs mitjà s’escola al peu de les muntanyes de l’Alguenya i del Sit, rep per la dreta la rambla de la Romana o de Tarafa i rega la comarca del Vinalopó Mitjà, i al curs baix travessa el Baix Vinalopó.

Té una longitud de 92 km; el seu cabal és escàs, encara que de règim molt irregular (ha arribat en crescudes als 350 m3/segon instantanis, i, en canvi, el curs baix a l’estiu és pràcticament sec), i hauria desaparegut si no s’hagués construït un canal artificial de l’Alcorà fins al mar.

Forma una ampla vall, amb alta densitat de població i nuclis propers industrialitzats, que contrasten amb l’aridesa del paisatge. El seu curs, fàcilment penetrable, i que enllaça les terres de Villena, Elda i Novelda amb Elx, dóna unitat a la seva vall, i és una important via de comunicacions des de la Manxa cap al Mediterrani.

Sant Cristòfol, serra de

4 Respostes

(Alcoià / Alt Vinalopó)

Alineació muntanyosa (758 m alt), que, juntament amb la serra de la Vila (779 m alt), s’estén entre la ciutat de Villena i la vall de Biar, paral·lela al curs més alt del Vinalopó.

Biar, vall de

13 Respostes

(Alt Vinalopó)

Vall de la comarca, que comprèn la conca alta del Vinalopó, des de Banyeres de Mariola, a l’est, fins a l’altiplà de Villena, a l’oest, i entre les serres d’Ontinyent i de Beneixama, al nord, i les serres de Biar i de Fenossossa, al sud.

Ocupa 224 km2 d’extensió i comprèn els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar, a més del de Biar.

Des de l’altiplà de Villena cap a l’est, les serres de Sant Cristòfol i de Sant Bartomeu divideixen la part occidental de la vall fins prop de Beneixama.

Alt Vinalopó, l’

18 Respostes

Comarca del País Valencià: 645,0 km2, 54.061 hab (2009), capital: Villena

Format per 7 municipis: Beneixama – Biar – el Camp de Mirra – la Canyada de Biar – Saix – les Salines d’Elda – Villena

GEOGRAFIA FÍSICA.- (cast: Alto Vinalopó) Situada entre la Costera (nord), la Vall d’Albaida (nord-est), l’Alcoià (oest), el Vinalopó Mitjà (sud i sud-oest) i les províncies d’Albacete i Múrcia (est).

La comarca, que té com a eix una part de la vall alta del Vinalopó, és una important zona de trànsit, pas obligat entre el litoral mediterrani alacantí i les altes terres de la Meseta meridional. Fisiogràficament constitueix una plataforma d’uns 500 m d’altitud encerclada per les alineacions muntanyoses prebètiques: serra d’Onil (1.205 m), a l’est, serra de Morrón (912 m), al nord, i serra de les Salines i de Collado (1.289 m), al sud-oest, entremig de les quals s’obren passos de comunicació importants.

El clima és mediterrani amb característiques d’aridesa i de continentalitat; les precipitacions són escasses (350 mm a Villena), amb un màxim per l’octubre (55 mm) i una secada estival molt forta (5 mm al mes de juliol). Els hivers són freds, amb una mitjana del mes de gener de 5,5 ºC i glacades que es perllonguen fins al mes d’abril, mentre que als mesos d’estiu la temperatura mitjana és de 24,6 ºC.

La vegetació és pobra, de característiques subàrides, i assenyala la transició entre la estepa i el coscollar.

El Vinalopó, que passat Villena canvia la direcció nord-est – sud-oest, presenta l’aspecte típic de rambla i confereix a la comarca una marcada unitat geogràfica, més com a via d’entrada cap a la Meseta, que no pas pel seu cabal. El subsòl de Villena té abundants reserves d’aigua que s’acumulen sobre el substrat triàsic impermeable que ha permès l’obertura de nombrosos pous.

POBLACIÓ.- El creixement demogràfic, lent al començament del segle XX, rep ja un impuls fort a partir del 1930 i molt més intens encara a partir del 1950 a causa de l’arribada de nombrosos immigrants de la Manxa i d’Andalusia. L’Alt Vinalopó comprèn un total de set municipis i la major part de la població és concentra a Saix i Villena, que en conjunt suposen el 83 % de la població comarcal.

HISTÒRIA.- Els vestigis de poblament prehistòric són molt nombrosos, sobretot dins el terme de Villena. Els més antics són del paleolític mitjà, amb indústria musteriana (cova d’El Cochino). El paleolític superior és desconegut; però, d’ençà del mesolític (cova d’El Lagrimal, les dues coves de La Huesa Tacaña) la sèrie continua sense interrompre’s. Trobem els poblats neolítics de Casa de Lara i d’El Arenal de la Virgen, que continuen a l’època eneolítica, amb coves supulcrals com la de Las Lechuzas. Són coneguts diversos poblats de l’edat del bronze, el més important dels quals és Cabezo Redondo, que sembla que representen el límit nord de la cultura d’El Argar. Probablement correspon al final d’aquest perìode del bronze el tresor de Villena, excepcional conjunt de vasos i braçalets d’or i de plata. El caràcter fronterer de la comarca explica, potser, les infiltracions hallstàttiques (El Peñón del Rey). Són coneguts dos poblats ibèrics, el de les Salines, del segle IV aC, amb necròpolis, i el del Cerro de San Cristóbal sobre Villena, que es romanitzà.

Durant el període romà no sembla que hi hagués cap nucli urbà important, però si explotacions agrícoles identificades amb la descoberta recent de diverses vil·les. Villena, amb Saix, conquerida pels catalans el 1240, fou cedida a Castella el 1244 pel tractat d’Almirra; malgrat el fet que retornà a València per la sentència de Torrellas (1304), fou incorporada definitivament, a Castella, i Enric II s’instituí el marquesat.

El 1836, aquest territori fou afegit a la província d’Alacant. Elda, amb les Salines d’Elda, seguí el mateix camí a Almirra i fou patrimoni de l’infant Manuel, amb població quasi exclussivament sarraïna, bé que valenciana des del 1305; l’expulsió del 1609 la deixà deshabitada i la repoblació fou lenta i difícil.