Arxiu d'etiquetes: Alt Millars

Espadella (Alt Millars)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 11,96 km2, 294 m alt, 96 hab (2014)

(cast: Espadilla) Situat a l’aiguabarreig del riu de Vilamalefa, o d’Argeleta, amb el Millars, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El relleu és accidentat pels primers contraforts occidentals de la serra d’Espadà. La major part del territori, muntanyós, és improductiva.

Hi ha una petita central hidroelèctrica. Els limitats recursos agrícoles de secà són el garrofer, ja mig abandonat, les oliveres i la vinya i unes parcel·les de regadiu vora el riu. La terra és treballada en règim de conreu directe. La seva limitada economia ha provocat l’emigració vers la Plana, ja des de començament del segle XIX. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta del Millars, dominat per l’església parroquial de la Circumcisió. Fou lloc de moriscs i després pertangué als ducs de Vilafermosa.

Enllaç web: Ajuntament

Cortes d’Arenós (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 80,59 km2, 985 m alt, 318 hab (2014)

(cast: Cortes de Arenoso) Situat a la vall del riu de Cortes, a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb l’Aragó. Bona part del terme és ocupat per pinedes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i olivera), i la indústria tèxtil de llana, tradicional al municipi. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és a l’esquerra del riu de Cortes; destaca l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, acabada el 1545, amb notables retaules gòtics i creus processionals; i l’antic castell de Cortes, que junt amb la vila foren senyoria del comte d’Aranda.

El terme comprèn també el poble de San Vicente de Piedrahita.

Enllaç web: Ajuntament

Cirat (Alt Millars)

6 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Millars (País Valencià): 41,06 km2, 399 m alt, 225 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars. Hi ha algunes hectàrees de boscs i pasturatges i fonts d’aigües medicinals a la zona de la Carrasca.

La base econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers, vinya i oliveres). Ramaderia bovina, Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Sogorb. La població, molt afectada per l’emigració, ha disminuït notablement a partir del 1960.

La vila és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de Cirat, centre de la baronia i després comtat de Cirat; església parroquial de Sant Bernadí, obra barroca del segle XVII.

Dins el terme hi ha, a més, el poble del Tormo de Cirat i els despoblats de Pandel i de Seguer.

Enllaç web: Ajuntament

Castell de Vilamalefa (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 37,7 km2, 808 m alt, 105 hab (2014)

(cast: Castillo de Villamalefa) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès en gran part per la vall del Vilamalefa, afluent del Millars per la dreta, al sud de Penyagolosa. Gran part del territori és cobert per garriga (en part, de propietat comunal), i algunes extensions de pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, vinyes i oliveres), complementada pel regadiu i la ramaderia (ovina), activitats que tanmateix no han pogut evitar el progressiu despoblament. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu, sobre un petit turó, al peu de l’antic castell de Vilamalefa, islàmic; l’església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més del poble de Cedraman, i un gran nombre de caserius i de masos aïllats, la majoria despoblats.

Enllaç web: Ajuntament

Ayódar *

Deixa un comentari

(Alt Millars)

Nom castellà del poble d’Aiòder.

Artejuela, La

1 Resposta

(Aranyel, Alt Millars)

Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià.

És situat en una zona muntanyosa, a uns 4 km a l’esquerra del Millars, a l’extrem septentrional del terme municipal, prop del límit amb els de Cortes d’Arenós, la Pobla d’Arenós i Sucaina.

Argeleta (Alt Millars)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 15,36 km2, 311 m alt, 91 hab (2014)

(cast: Argelita)  Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià i drenat pel riu de Vilamalefa (o riu d’Argeleta), afluent, per l’esquerra, del Millars. Dues terceres parts del territori, molt accidentat per turons que dominen la vall del riu, són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins.

L’activitat agrícola (cereals, garrofers, arbres fruiters, oliveres i vinya) és reduïda. Hi ha una pedrera de marbre negre. La població ha experimentat una lenta i progressiva davallada.

El poble es troba situat a la dreta del riu de Vilamalefa. Població de moriscs, restà deshabitada amb l’expulsió del 1609; el 1611 el baró d’Argeleta, atorgà carta de població.

Dins el terme es troben l’antic castell de Boinegro i, prop del poble, l’antic poblat de La Muela, on han estat trobades restes de l’època ibèrica. Partit judicial de Nules.

Enllaç web: Ajuntament

Arenós -Alt Millars-

4 Respostes

(la Pobla d’Arenós, Alt Millars)

Antic lloc, contingut dins el gran castell d’Arenós, actualment enrunat, documentat ja en època islàmica, la població del qual s’instal·là, a partir del segle XIII, al pla immediat i formà un nou nucli que rebé el nom de la Pobla d’Arenós.

Era el centre de la baronia d’Arenós.

Aranyel (Alt Millars)

3 Respostes

Municipi de l’Alt MIllars (País Valencià): 19,15 km2, 406 m alt, 181 hab (2014)

(cast: Arañuel) A la zona de llengua castellana del País Valencià i a banda i banda del riu Millars. Al terreny, muntanyós, hi abunden els boscos de pins, que proporcionen al municipi, gràcies a l’exportació de la fusta i l’escorça de pi, la seva principal font d’ingressos.

L’agricultura de regadiu (blat, blat de moro, hortalisses i arbres fruiters) i de secà (cereals, ametllers, oliveres, garrofers i vinya) complementa l’activitat econòmica. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població, amb tot, ha disminuït notablement els últims trenta anys a causa de l’emigració.

El poble, a la dreta del riu, va ser una població de moriscs.

El terme comprèn el despoblat de La Artejuela i alguns caserius.

Enllaç web: Ajuntament

Alqueria Baixa, l’

2 Respostes

(Montanejos, Alt Millars)

(cast: La Alqueria Baja) Llogaret. A la zona de llengua castellana del País Valencià. Es troba a la dreta del Millars, aigua avall del cap del municipi.

La seva església de Santa Maria és annexa de la parròquia de Montanejos.