Santuari de la Mare de Déu de l’Avellà (o de la Misericòrdia) i balneari amb aigües sulfuroses (banys de l’Avellà), situats a la zona muntanyosa que limita el Maestrat i els Ports, a la capçalera del riu de Cervera.
El 1549 es construí l’església, que després de diverses ampliacions i restauracions, el 1750 s’acabà la seva completa decoració interior amb pintures al fresc, per això se la coneix com la Capella Sixtina del Maestrat.
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 71,16 km2, 402 m alt, 1.321 hab (2014)
Situat a la regió muntanyosa de Penyagolosa, a banda i banda del riu de Montlleó, a l’oest de Castelló de la Plana. La part més occidental del terme, accidentada per la serra de la Nevera, és coberta de pinedes i de petits grups d’alzines. A la plana hi ha pastures.
La ramaderia i l’agricultura, amb predomini del secà, són la base de l’economia local. També hi ha diverses granges avícoles i algunes indústries. Tanmateix, la població ha minvat notablement durant la segona meitat del segle XX.
La vila és d’origen islàmic i conserva restes de la muralla. L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
Dins el terme hi ha algunes masies i alguns caserius, com el de Meanes.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 118,89 km2, 1.194 m alt, 210 hab (2014)
Situat en plena zona muntanyosa, al límit amb l’Aragó, on són típics els turons en forma de moles. El terme és drenat per la rambla Carbonera i la rambla de la Belluga, a la conca del Millars. Al territori abunden les rouredes, els alzinars i els pasturatges.
La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (cereals, tubercles i llegums), i sobretot la ramaderia (bestiar oví i granges de porcí), activitats que tanmateix no han impedit una notable davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial de Vinaròs.
La vila es troba al final de l’altiplà de la Canada, al peu de la mola d’Ares, sota les ruïnes del castell d’Ares, d’origen musulmà, que adquirí una gran importància estratègica durant les guerres carlines. El 1316 passà a l’orde de Montesa que la convertí en cap de la batllia d’Ares.
Dins el terme hi ha la cova Remígia, amb pintures rupestres, i les caseries del Coll d’Ares i de Santa Helena.
Enllaç web: Ajuntament
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Elevació muntanyosa (1.321 m alt), al límit amb els Ports. És la més destacada de les àmplies moles de la zona muntanyenca que separa la conca del Bergantes de la de la rambla de la Viuda.
El seu cim és aprofitat per al pasturatge.
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Antiga comanda del maestrat de Montesa.
Comprenia el castell i la vila d’Ares del Maestrat amb el seu terme.
Municipi i capital de la comarca de l’Alt Maestrat (País Valencià): 82,29 km2, 538 m alt, 1.334 hab (2015)
Situat en un petit altiplà entre el tossal de la Barbuda, al nord, i la serra de Sant Joan, al sud.
Hi predomina l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya), complementada pel regadiu (arbres fruiters i cereals), regats amb aigua del subsòl. Hi ha ramaderia de bestiar oví.
La vila, situada a la part plana del terme, és a redós de l’antic castell d’Albocàsser o convent dels templers, que encara es conserva, i al costat del qual va ser construïda el 1704 la nova església arxiprestal de Santa Maria. La primitiva església parroquial de Sant Joan, del segle XIII, conserva un retaule dels Sants Joans i el sepulcre de Joan de Brusca, primer poblador de la vila.
Dins el terme es troben les ermites de Sant Pere, de l’Esperança i de Sant Miquel, a més del santuari i caseriu de Sant Pau d’Albocàsser.
Enllaç web: Ajuntament
Antic hostal, sobre la carretera de Vinaròs a Morella, al punt de contacte amb el Baix Maestrat i els Ports.
Dades dels Països Catalans 