(Cadaqués, Alt Empordà)
Veïnat, que es troba al fons de la badia de Portlligat, a la península del cap de Creus, al nord de la badia de Cadaqués, tancada per l’illa de Portlligat.
Té el seu origen en un grup de barraques de pescadors, i on Salvador Dalí hi establí la seva residència, actualment convertida en Casa-Museu.
És nucli turístic i residencial.
(Alt Empordà / Vallespir)
(o del Portell d’Agullana) Coll (705 m alt) de la serra de l’Albera, entre el coll de Lli (a ponent) i el del Pertús (a llevant).
Termenal dels municipis de la Jonquera i Agullana (Alt Empordà) i del de Morellàs i les Illes (Vallespir).
(Pontós, Alt Empordà, 22 setembre 1795)
Acció armada que tingué lloc durant la Guerra Gran.
Els miquelets i els sometents catalans, en coordinació amb l’exèrcit regular, assoliren de derrotar les tropes franceses.
Aquesta victòria fou confirmada poc després per la batalla de Fluvià.
(el Far d’Empordà / Sant Llogaia d’Àlguema / Vilamalla, Alt Empordà)
Veïnat, format al voltant del pont del Príncep, sobre el Manol (poc després de la seva confluència amb la riera d’Alguema), al camí de Barcelona a Perpinyà, al sud de Figueres.
De població disseminada, s’estén pels tres termes. Els darrers anys hi ha estat instal·lat un polígon industrial.
(Albanyà, Alt Empordà)
Poble, a la dreta de la Muga (a la qual aflueix el petit torrent de Pincaró), als vessants nord-orientals del puig de Bassegoda.
L’església de Sant Bartomeu, sufragània de la d’Albanyà, és un notable exemplar romànic. Esmentada ja el 878, fou propietat del monestir de Santa Maria d’Arles.
(la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir)
Pas del Pirineu oriental (o del Portús), entre el puig de Salines i el massís de l’Albera, que comunica els dos municipis.
El rocam paleozoic, els granits i les migmatites han estat rebaixats per l’erosió remuntant d’afluents dels rius Llobregat (conca de la Muga) i de les Illes (conca del Tec), fins a obtenir l’altitud mínima dels Pirineus axials (no litorals): 271 m.
Això explica la importància estratègica del pas, seguit per la via màxima romana, per la carretera i, des de fa poc, per l’autopista que uneixen els estats espanyol i francès.
S’hi ha establert un poblament fronterer separat per la carretera durant prop de mig quilòmetre, que serveix de carrer major entre el poble del Pertús (oest) i el barri empordanès dels Límits (est).
(Catalunya, segle X – segle XI)
Vescomtat de l’antic comtat d’Empúries-Peralada (segle X), que comprenia el pagus de Peralada.
El primer vescomte documentat és Bonfill (segle X). El 1154 encara apareix esmentat en documents el vescomtat de Peralada.
El 1078 la vila de Peralada havia estat legada pel comte Ponç I d’Empúries al seu segon fill Berenguer d’Empúries; aquest i els seus successors, però, no empraren regularment el títol de vescomtes de Peralada, que canviaren aviat pel de vescomtes de Quermançó i més tard pel de vescomtes de Rocabertí, i empraren per a la vila de Peralada el títol de senyoria.
Veure> Festival Internacional de Música Castell de Peralada (esdeveniment musical, 1986- ).
(Peralada, Alt Empordà, segle XVI – )
Títol concedit el 1599 a Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí, sobre la seva vila de Peralada.
La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu nét i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí.
A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognominaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner.
(Catalunya, segle IX – segle XI)
Territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d’Empúries- Peralada i, més sovint, comtat d’Empúries.
Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I (1040-78), en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat.
L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius.
Dades dels Països Catalans 