(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Santuari, situat en un puig, prop de la costa i del terme del Port de la Selva.
El 974 l’església fou donada pel comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes. Hom fortificà el lloc al segle XVI (es conserva la torre rodona), i restaurà el santuari el 1849.
És tradicional l’aplec del 20 de maig.
(Terrades, Alt Empordà)
Santuari la Mare de Déu de la Salut, als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al nord del terme.
Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú; fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc. És molt visitat pels habitants de la comarca.
L’església fou reformada a la segona meitat del segle XIX.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Santuari de la Mare de Déu de les Salines, als vessants meridionals del puig de les Salines (1.331 m alt), a llevant del roc de Frausa, al límit amb el Vallespir (els Banys d’Arles).
La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededéu trobada.
Poble, a la dreta del Fluvià, aigua amunt de l’Armentera.
L’església parroquial romànica (segles XI i XII) és dedicada a santa Eugènia, al segle XIX va allargar-se la nau i es construí el campanar de cadireta; havia estat sufragània de la de l’Armentera.
Formà part del comtat d’Empúries.
Santuari (Santa Maria del Roure) i antiga canònica augustiniana, als vessants de la serra de Tramonts. La comunitat de canonges es mantingué des dels segles XIII al XVI, que fou secularitzada.
La devoció popular a la imatge (una talla romànica inicial fou substituïda per una de gòtica, d’alabastre policromat, al segle XV); l’actual santuari és obra de la primera meitat del segle XVII.
Depenia de la parròquia de Llers, on fou traslladada la imatge el 1793 i definitivament el 1809, fins que el 1936 fou destruïda (ha estat substituïda per una de nova de Frederic Marès).
Resten només ruïnes.
(Roses, Alt Empordà, 6 novembre 1808 – 5 desembre 1808)
Acció bèl·lica ocorreguda durant la Guerra del Francès.
Les tropes franceses, a les ordres dels generals Reille i Pino, bombardejaren de primer la plaça i la flota anglesa que patrullava les aigües pròximes a aquesta (6-16 novembre).
Els defensors, manats pel governador interí Pedro O’Daiy, feren diverses sortides, però no pogueren impedir la formalització del setge.
Aïllats definitivament dels anglesos i mancats d’armes i queviures, els defensors capitularen.
(Roses, Alt Empordà, 24 novembre 1794 – 3 febrer 1795)
Acció bèl·lica ocorreguda durant la Guerra Gran, arran de les victòries franceses a l’Alt Empordà.
El setge fou resistit per les tropes espanyoles comandades pels generals Gravina i Izquierdo.
Els defensors no pogueren repel·lir els enemics (com ho havien fet per l’octubre 1793) i hagueren de retre’s.
La pau de Basilea comportà la retirada dels francesos de la plaça ocupada.
(Pontós, Alt Empordà)
(o d’Empordà) Poble, a la riba esquerra del Fluvià, al sud del terme.
L’església parroquial (Sant Mer i Sant Celdoni) havia estat possessió del monestir de Camprodon; té per sufragània la de Canelles (Navata) i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda (1890), excavat a la roca, avui sense culte.
El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del segle IX; posteriorment formà part de la baronia de Pontós. Fou de la vegueria de Besalú.
Promontori (224 m alt) de l’extrem sud-occidental de la península del cap de Creus, tanca pel nord l’àmplia badia de Roses.
Al seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far. Al cim hi ha restes d’un castrum visigòtic.
(Alt Empordà)
Extrem oriental dels Pirineus axials que segueix la direcció nord-nord-oest – sud-sud-est, despresa de la direcció oest-est de l’Albera.
Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al nord de la falla Vilajuïga-Roses, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes (el monestir és en un repeu a 540 m) i a 613 m al Pení, que domina el cap Norfeu.
Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués.
Dades dels Països Catalans 