(Alt Empordà)
Curs d’aigua, afluent per la dreta del riu Manol; neix dins el terme de Cabanelles, als vessants meridionals de la roca de la Penya, i aflueix al seu col·lector dins el de Lledó d’Empordà, al sector sud-oriental.
(Peralada, Alt Empordà)
Poble (15 m alt) i antic municipi, agregat el 1975 a l’actual, situat a l’esquerra de la Muga, davant la confluència amb el riu Manol, en un indret molt perjudicat per les riuades.
L’església parroquial de Santa Eulàlia havia estat possessió de la canònica de Girona. El lloc és esmentat ja el 982.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Puig Barutell, la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera.
(l’Escala, Alt Empordà)
Antic monestir de monges benedictines (Santa Margarida de Vilanera), situat dins la parròquia de Sant Martí d’Empúries.
El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler.
Constava, inicialment, de nou monges. De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm; més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona.
En romanen només les ruïnes.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1682 a Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Vilanant i del castell de Santiga, cavaller de Sant Jaume i lloctinent general de Mallorca.
Passà als Ponts de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar.
(Alt Empordà, segle XI – Catalunya, segle XVI)
Llinatge, originari possiblement del llogaret de Vilamarí (Pla de l’Estany), conegut des del segle XI pels germans:
Pere de Vilamarí (Catalunya, segle XI) Noble. Junt amb el seu germà donaren unes terres d’Orriols a la canonja de Girona (1098).
Adalbert Bernat de Vilamarí (Catalunya, segle XI) Noble.
(Garrigàs, Alt Empordà)
Poble, a la dreta del Fluvià.
L’antiga església parroquial de Santa Maria, actualment sufragània de la d’Ermedàs, havia estat possessió de la canònica augustiniana de Lledó.
El lloc formà part de la batllia de Siurana.
(Cabanelles, Alt Empordà)
Poble, a la vora de la riera de Vilademires o de Sant Jaume, afluent del Fluvià, al sector occidental del terme.
L’església parroquial de Sant Mateu, romànica, d’una nau, havia estat possessió de la col·legiata de Vilabertran.
Al segle XVII era lloc reial.
(Viladamat, Alt Empordà, 21 novembre 1467)
Fet d’armes durant la guerra contra Joan II, entre les forces del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, que duia proveïments per a la ciutat de Girona, i les tropes franco-catalanes, manades pel comte de Vademont, gendre del rei Renat d’Anjou, i per Joan Ferrer i altres capitans catalans.
Aquestes infligiren una sorollosa derrota a les tropes reials, i Ferran estigué a punt de caure presoner.
La derrota obligà el rei Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l’estol reial i a tornar a Tarragona.
(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)
(o Vilacolum de Dalt) Poble, situat a uns 2 km, a ponent, del de Vilamacolum (o Vilacolum de Baix).
L’església parroquial de Sant Esteve era possessió de la canònica de Girona.
Una part del seu territori era format per un estany, que fou dessecat i colonitzat el segle XVII. El sòl és ric en fòssils.
(Cistella, Alt Empordà)
Santuari (la Mare de Déu de Vida), situat a l’oest del poble; l’església fou edificada el 1429 i estigué dedicada inicialment a sant Miquel.
Al segle XVII fou ampliada, i al segle XVIII ja hi havia la confraria de la Mare de Déu de Vida.
Al seu voltant es formà la caseria de Vida.
Dades dels Països Catalans 