Arxiu d'etiquetes: Alcúdia de Mallorca (geo)

Xara -Mallorca-

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Antiga alqueria, amb un important pou, que donà nom a la porta de Xara (o des Moll), una de les de la ciutat.

Victòria, la -Mallorca-

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Santuari i antiga ermita, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.

Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252. Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cel·la, on es venerà una imatge de la Mare de Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego.

Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sol·licitats fins i tot per Alfons IV de Catalunya; en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou saquejada a fi de cercar el suposat or que hom creia que havia fet. En aquest indret fou fundat, el 1482, un convent carmelità de la Victòria (advocació que també prengué l’antiga imatge de fra Diego).

Durant les Germanies, el 23 d’abril de 1522, el prior del convent, fra Antonio d’Àvila, donà l’alerta als alcudiencs d’un imminent assalt de la ciutat per part dels agermanats. Vençuts aquests, fou feta una solemne processó de gràcies amb la Mare de Déu de la Victòria, que des d’aleshores rebé exclusivament aquesta advocació. Acabada la guerra el 1524, els jurats d’Alcúdia donaren al convent llicència de construir de 7 a 12 ermites. El convent no prosperà, i desaparegué vers el 1580.

El 1608 fou reposat per alguns ermitans; hi residia un donat, i el 1616 fou creada la confraria de Nostra Dona de la Victòria per a tenir-ne cura. Refet el santuari diverses vegades a partir del 1704, conserva encara un aspecte de fortalesa.

Tacàritx

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Possessió, vora la costa, on hi ha la punta de Tacàritx, damunt la qual fou construïda el 1715 una bateria per tal de resguardar la bocana de la badia de Pollença.

Son Fe

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Llogaret, situat a la zona més accidentada, al sud-oest del terme, centrat per l’església (construïda el 1935 i convertida en vicaria in capite), que s’alça al vessant occidental del puig de Son Fe (260 m alt.) i que domina la vall de Son Fe.

Entre el 1935 i el 1950 hi hagué un convent d’agustinianes. Prop seu hi ha unes mines de carbó.

Santa Anna d’Alcúdia

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

(o Santa Aina)  Antiga església, construïda el segle XIII a l’indret de les ruïnes de l’antiga Pollentia.

Damunt el portal hi ha una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Bonanova.

Sant Martí de la Cova

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Antiga església, al sud de la ciutat, vora l’albufera d’Alcúdia. Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son Sant Martí.

Malgrat que la tradició la fa d’origen pre-islàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels segles XIII o XIV. L’església és esmentada ja el 1268.

Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 (el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lul·liana).

Gatamoix

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Possessió, al nord-oest de la ciutat, que donà nom a la colònia de Gatamoix, avui despoblada, creada arran de la dessecació de s’Albufera.

El 1892 hom li canvià oficialment el nom pel de colònia de Sant Lluís, però popularment fou coneguda per Poblenou.

Ciutat Blanca

(l’Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Urbanització turística, a l’extrem septentrional de la badia d’Alcúdia.

Barcarès, el -Mallorca-

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Cala, a la banda meridional de la badia de Pollença, entre la punta del Barcarès, a l’oest, i la de l’Emperador, a l’est.

Dóna nom a un caseriu proper, el qual es troba al nord mateix d’Alcúdia.

Alcúdia de Mallorca (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 60 km2, 15 m alt, 19.768 hab (2014)

Situat al nord-est de l’illa, penetra a la mar per la península del cap des Pinar. La part més muntanyosa del terme és ocupada per pinedes i alzinars, garrigues i pasturatges.

Les principals fonts de riquesa del municipi són el turisme, les activitats portuàries i la indústria, de la qual destaquen les dues plantes de producció d’energia elèctrica des Port d’Alcúdia i de Murterar, que subministren electricitat a tot Mallorca i Menorca. L’agricultura, la ramaderia, la pesca i algunes activitats extractives, com l’explotació de pedreres, completen l’oferta econòmica del municipi.

Els principals punts d’interès de la ciutat són el teatre romà, les dues portes principals de les antigues muralles, la capella del Sant Crist (de finals del segle XVII, dins l’església parroquial) i nombroses cases d’interès artístic del segle XVI.

Dins el terme es troben el castell de Manresa, la cova de son Santmartí, paleocristiana, l’església de Santa Anna (segle XIII), el santuari de la Victòria, els llocs i pobles de Gatamoix, es Bacarès i Son Fe i les parròquies d’es Malpàs i es Port d’Alcúdia.

Enllaç web: Ajuntament