Poblat de la cultura del bronze, situat uns 4 km al nord de la ciutat, prop de la masia de Serelles.
Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per E. Botella en 1925-26 (cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat). Les memòries d’aquesta excavació (1926 i 1928) donen una primera visió d’aquesta cultura, aleshores considerada argàrica.
Caseria, uns 2 km a l’oest de la vila.
Caseria i partida, prop de la riera de la Marjal, afluent de capçalera del Vinalopó per la dreta.
(Alcoià)
Alineació muntanyosa (1.389 m alt) prebètica, situada al límit amb el Comtat.
S’estén en direcció nord-est – sud-oest, transversalment a la serra de la Umbria (al sud) i a la de Benicadell (al nord), i separa les conques del Barxell i el Palop de la de l’Agres, afluent tots del riu d’Alcoi. Al vessant septentrional neix el riu Vinalopó, i al seu peu s’obren les valls d’Alcoi.
Esta constituïda per materials cretacis (calcàries, margues i gresos). La màxima altitud és Montcabrer. La vegetació, de tipus mediterrani (pins, alzines i teixos), n’és un límit meridional, i als vessants hi ha conreus de secà (cereals, oliveres i vinya).
L’any 2002 fou declarat Parc Natural.
Enllaç web: Parc Natural de la Serra de Mariola
Caseria, a 6,5 km de la ciutat, als vessants meridionals de la serra de Mariola.
Partida, situada al sud-oest de la ciutat.
Caseria, a 1 km de la ciutat.
Muntanya (913 m alt) de la foia de Castalla, que domina per ponent la ciutat.
Caseria, a l’extrem oriental de la foia de Castalla.
Santuari, al sud-oest de la ciutat, al vessant septentrional de la serra del Carrascar d’Alcoi.
És centre d’estiueig.
Dades dels Països Catalans 