Districte rural, vora la rambla de la Torre, entre els districtes d’Almarx, Segorb i Feliu.
Barranc, el -Alacantí-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Alacantí
Banys de Busot, els *
Veure> banys de Busot (antic balneari).
Banyets, jaciment de l’illeta dels
Jaciment ibèric. És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943. Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima.
L’hàbitat, de poc més de 4.000 m2, es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada. S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC.
Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació grega i púnica, així com la presència de nombroses inscripcions, ha fet pensar que podia tractar-se d’un punt d’intercanvi comercial.
També s’hi han documentat restes d’un poblat de l’edat del bronze i d’una vil·la romana.
Banyets, illeta dels
Illot, situada al nord del barri del Carrer del Mar.
Ballestera, la
Caseriu, situat al nord del poble, a l’esquerra del barranc de Cabrafic.
La serra de la Ballestera (309 m alt) separa aquest caseriu de la plana costanera.
Campello, el (Alacantí)
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 55,27 km2, 26 m alt, 27.081 hab (2014)
Situat sobre un planell litoral, accidentat per les serres de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten. La meitat nord del terme té un litoral rocallós i espadat. Al sud, on hi ha el riu de Montnegre la costa forma el delta i una extensa platja sorrenca. Més de la meitat del terme no és conreable, i és cobert pels erms, les pastures i l’espartar.
Agricultura de secà, amb la rotació tradicional de cereals i lleguminoses, garrofers i ametllers; el regadiu aprofita el sistema d’irrigació (hortalisses i tomàquets). La pesca, activitat tradicional, ha estat desplaçada pel turisme, que compta amb una important indústria hotelera instal·lada a la platja de Sant Joan, el Carrer de la Mar, el barri marítim i les colònies de la Coveta Fumada, Mutxavista, Cases del Marco, etc. Àrea comercial d’Alacant.
El poble és situat a 1 km de la costa. El terme fou segregat el 1901 del d’Alacant. La illeta del Campello o de Banyets conserva una torre o talaia del segle XVI; hom hi ha trobat nombroses restes d’una factoria romana o potser més antiga.
El municipi comprèn, a més, el llogaret de Fabraquer i els caserius de la Ballestera i Aigües Baixes.
Bacarot
Parròquia rural (els Sants Joans), creada el 1952 a la partida del mateix nom, situada a 8 km a ponent de la ciutat.
Babel, el * -Alacant-
Forma castellanitzada del barri i partida rural del Baver.
Busot (Alacantí)
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 33,84 km2, 324 m alt, 3.138 hab (2014)
Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i accidentat a més per la serra de Bonalba. És drenat, entre altres cursos d’aigua, per la rambla de Busot, límit occidental; al nord-est d’Alacant. El terme és molt muntanyós i en gran part ocupat per vegetació natural, formada per brolla.
Actualment la vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (ametllers, garrofers i oliveres). Ramaderia (bestiar oví i cabrum). Àrea comercial d’Alacant.
El poble va pertànyer fins a mitjan segle XIII al terme d’Alacant; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, construïda abans del 1596, ha estat restaurada diverses vegades. Prop del poble, dalt d’un turó, hi ha les ruïnes d’un antic castell.
Dins el terme es troba la important cova natural dels Canelobres, amb estalactites i estalagmites.
Enllaç web: Ajuntament
Àngels, els -Alacantí-
Raval (85 m alt), situat al llarg de la carretera de Sant Vicent del Raspeig, dominant la ciutat.
En aquest indret hi havia el segle XV un santuari dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, on el 1440 s’establí un convent de franciscans fins al 1514, que fou traslladat a Alacant; destruït aquest edifici al començament del segle XIX, el 1851 fou construït al mateix lloc un nou santuari. El 1952 esdevingué parròquia.
Dades dels Països Catalans 