(Castelló de la Plana, segle XVIII – València, segle XVIII)
Frare agustí. Fou prior del convent valencià de Sant Agustí, on ordenà la copiosa biblioteca i la catalogà.
Deixà inèdita una gramàtica siríaca.
Vilarroig, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: agustinians
Vilar, el -Rosselló-
(Vilallonga dels Monts, Rosselló)
Antiga canònica agustiniana (Santa Maria del Vilar) filial de Lledó, situada al lloc del Vilar. Des del 1089 el priorat de Lledó hi tenia drets, i el seu prior hi exercia una certa tutela (el 1094 obtingué per al Vilar els delmes de Vilallonga dels Monts).
La comunitat hi consta des del 1142, que fou consagrada l’església actual. Era formada per un prepòsit, tres canonges i algun beneficiat. El 1415 el càrrec de prepòsit es refongué amb el prioral de Lledó. El monestir tenia força béns, entre els quals les esglésies de Santa Coloma d’Alamans (cedida el 1146) i Sant Joan de l’Albera (1181).
Des del 1307 el prepòsit tenia, per concessió del rei Jaume II de Mallorca, la jurisdicció civil del lloc del Vilar. Des del segle XV no hi hagué pràcticament comunitat, tot i que hagué fins a la fi del segle XVII alguns prepòsits (purament titulars).
Resta l’església romànica, sense culte, de planta de creu llatina amb tres absis. La volta és un xic apuntada, i hi ha restes de pintures romàniques. El seu primitiu portal esculpit és ara al castell de Mesnuls de Montfort l’Amaury. Al nord hi ha traces de l’antic claustre.
Soro, Tomàs
(València, segle XVII – 1749)
Frare agustí. Era doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs, com els de prior del convent de Sant Agustí i examinador sinodal de l’arquebisbat. Sobresortí com a orador sagrat.
Publicà sermons i l’obra Declamationes ex corde peccatoris lapsi ad poenitentiam, genitusque coram Deo se humiliantis, et misericordiam exposcentis, aquesta en edició pòstuma (1750).
Socors, el * -Maresme-
Veure> Santa Maria del Socors (convent agustinià).
Sidro i Vilarroig, Felip
(Castelló de la Plana, 7 agost 1748 – Rocafort, Horta, 15 juny 1816)
Eclesiàstic i escriptor. Agustinià, adoptà el nom de Joan Facund. Doctor en teologia (1771), n’obtingué la càtedra (1775) de la Universitat de València. Fou provincial de la corona d’Aragó del seu orde.
Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública (fou destruïda l’any 1812). Acadèmic de Sant Carles (1804), censor de la Societat Econòmica d’Amics del País i predicador i cronista de València.
Publicà, entre altres obres: Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii (1797), El fraile en las cortes, que desvetllà una polèmica, i Elementa philosophiae.
Satorre, Joan Gregori
(València, segle XVI – 1615)
Frare agustí. Estudià filosofia a València i a Salamanca. Per dues vegades fou prior del convent de València i provincial d’Aragó. Ocupà d’altres càrrecs dins l’orde.
Excel·lí com a orador sagrat. És autor d’obres religiosos.
Santa Maria del Socors
Convent augustinià, al límit amb el terme de Calella. Fou fundat el 1700 pels caputxins.
Santa Maria de la Real -Perpinyà-
(o Real de Perpinyà) Canònica agustiniana, establerta el 1381, procedent del monestir d’Espirà de l’Aglí.
L’església, magnífic exemplar de l’art gòtic meridional, fou construïda al principi del segle XIV en un terreny adquirit pels cònsols de Perpinyà al rei de Mallorca el 1301. Hi residia una comunitat de preveres a la qual el bisbe d’Elna uní els canonges de l’Espirà, transformant així la nova comunitat en abadia canonical que depenia directament del bisbe. Jaume Borró, el darrer prior d’Espirà, passà a ésser-ne el primer abat.
El 1592 fou secularitzada i es convertí en col·legiata, que continuà regida per un abat fins el 1689. A partir del 1691 la seva església i dignitat, per concessió reial, s’uniren a la mitra d’Elna, aleshores ja de Perpinyà.
Sant Salvador de Perpinyà
Antic convent de canongesses de Sant Agustí, erigit a la ciutat, a la costa de Sant Salvador, a l’indret de la font Nova.
Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca. La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246. El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre’n de noves per manca de rendes.
El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa (1790).
Sant Josep, Pere de
(Benavarri, Ribagorça, segle XVII – Alcalà, Castella, 1651)
Eclesiàstic, orador i pintor. Augustinià descalç, fou definidor de l’orde i prior en diversos convents (Osca, Coïmbra i Alcalà).
És autor de tres sermonaris en castellà i es conserven quadres seus de temes religiosos.
Dades dels Països Catalans 
