Arxiu d'etiquetes: Agres

Covalta, la

(Agres, Comtat / Albaida, Vall d’Albaida)

Cim culminant (889 m alt) de la serra d’Agullent, termenal dels dos municipis.

Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta, excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València.

Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament. Correspon al segle IV aC.

Cadolla, la -Comtat/Vall Albaida-

(Agres / Cocentaina, Comtat / Bocairent, Vall d’Albaida)

Contrafort (1.148 m alt) occidental de la serra de Mariola, termenal dels tres municipis.

Agres i Sella, baronia d’

(País Valencià, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial, creada el 1527. Comprenia les viles d’Agres (Comtat) i de Sella (Marina Baixa).

Vinculada, amb caràcter agnatici, a Joan de Calataiud, senyor d’aquelles viles.

El títol continua dins la mateixa família.

Agres (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013)

Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent anomenada la valleta d’Agres, per on el riu d’Agres (afluent esquerrà del riu d’Alcoi) arriba fins a l’estret d’Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l’anomenat port d’Agres.

Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. Àrea comercial d’Alcoi. L’emigració ha reduït la població en una quarta part.

La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l’antic castell d’Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el segle XIX, el qual tenia cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres).

Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.