Veure> Feliu Vilarrúbias i Busquets (polític i advocat català, 1812-84).
Villarrúbias, Feliu *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: advocats/des
Vilarrúbias i Busquets, Feliu
(Sabadell, Vallès Occidental, 12 octubre 1812 – 1 setembre 1884)
Advocat i polític.
És autor de La antorcha de la libertad, El hombre civil i altres escrits de caràcter jurídic, imbuïts d’una preocupació evident per la vigència social dels principis de dret natural.
Fou diputat provincial (1860-64) i alcalde de Sabadell (1867-68).
Vidal i Valls, Joan
(Ripollet, Vallès Occidental, 1853 – Barcelona, 1925)
Polític republicà i advocat. Redactor de “La Publicidad” i diputat provincial per diverses circumscripcions.
Milità primer en el possibilisme i després a la Unió Republicana i, finalment, fou un dels creadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana, en representació de la qual fou regidor i cap de la minoria consistorial a l’ajuntament de Barcelona.
Vidal i Burdils, Francesc
(Felanitx, Mallorca, 1901 – Barcelona, 31 març 1955)
Escriptor i advocat. Fundà la revista “La Nostra Terra”, la qual dirigí. Abandonà aquesta tasca en anar-se’n a Barcelona per treballar en una empresa d’electricitat.
Fou professor de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat de Catalunya. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter econòmic i comercial.
Col·laborà al llibre Mallorca, editat per l’Institut d’Estudis Catalans. Publicà alguns treballs sobre els serveis elèctrics.
Tingué una certa influència política a Mallorca, on promogué peticions per establir un estatut d’autonomia.
Viadera i Surreu, Antoni
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1803 – Barcelona, 11 agost 1855)
Advocat i polític. De filiació progressista, fou president de l’audiència territorial de Mallorca (1844), i diputat en diverses ocasions.
Elegit alcalde constitucional de Barcelona (8 novembre 1854 – agost 1855), tingué un paper important com a moderador dels conflictes socials i polítics del Bienni Progressista.
Vergés i Permanyer, Felip
(Barcelona, 19 febrer 1814 – 29 juny 1889)
Advocat i eclesiàstic. Fou catedràtic i degà de la facultat de dret de Barcelona. Assolí un fort prestigi com a jurista.
Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1852.
Vendrell i Tiana, Francesc
(Barcelona, 1899 – 1977)
Advocat i polític.
Militant de Lliga Catalana, fou vicepresident de la Joventut Nacionalista (1933), i ocupà altres càrrecs dins la direcció del partit.
Candidat a diputat pel novembre de 1933, escriví regularment a “La Veu de Catalunya”, i fou regidor de Barcelona (1934-36).
Vedruna i Vidal, Ramon de
(Barcelona, 1776 – 1846)
Advocat. Germà de la fundadora Joaquima de Vedruna. Estudià lleis a Cervera i fou assessor de la Junta de Comerç de Barcelona.
El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i a la de Bones Lletres, de la qual fou secretari, censor i tresorer.
Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i des d’aquest càrrec col·laborà a la reobertura de l’Acadèmia, tancada del 1824 al 1833.
Valentí i Jover, Josep Antoni
(Barcelona, 1763 – segle XIX)
Polític i advocat. Fou assessor de la Intendència i del Tribunal de Comptes des del 1808. Mantingué el seu lloc durant l’ocupació francesa, amb la qual cooperà obertament.
Ocupà llavors nous càrrecs, com el de president del Tribunal de Primera Instància de Barcelona. Formà part de la comissió traductora del nou codi francès.
En anar-se’n els napoleònics fou perseguit, però obtingué l’indult adduint que la seva col·laboració amb els francesos no havia pretès sinó moderar els rigors de l’ocupació.
Des d’aleshores es retirà de la política, tot fent professió d’idees liberals.
Ulled i Altemir, Josep
(Sarinyena, Osca, Aragó, 1888 – Barcelona, 1929)
Polític i advocat. Fill d’Antoni Ulled i Ballarín i germà de Jesús i de Rafael.
Pertangué a la Federació Revolucionària, després a la Unió Republicana, fins el 1906, i finalment al Partit Republicà Radical. Antisolidari, fundador i redactor de “La Rebeldía” (1906-10), fou un dels líders dels Jóvenes Bárbaros, i com a tal participà activament, amb el seu germà Rafael, en els fets de la Setmana Tràgica, s’exilià més tard a París.
Diputat provincial (1915) i conseller de treball de la Mancomunitat (1917-19), sofrí, el 1921, un gravíssim atemptat, obra dels Sindicats Lliures, que el mogué a apartar-se de la política.
Dades dels Països Catalans 