(Balaguer, Noguera, 1578 – Poblet, Conca de Barberà, 1661)

LV Abat i I quadriennal de Poblet (1623-27). Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació.

Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia.

No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir.

Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya.

El seu predecessor fou Simó Trilla.

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1196)

X Abat perpetu de Poblet (1190-96). Donà un fort impuls a les obres del monestir.

El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya-Aragó la fundació del monestir de Piedra (Aragó), en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet. El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu.

Morí pocs mesos després d’haver mort el rei.

(Rocafort de Queralt, Conca de Barberà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Abat de Poblet.

El 1640, expirat el mandat del seu predecessor Jaume Pallarès, fou designat abat, com a LIX de la sèrie pobletana i V dels quadriennals.

Cessà el 1644, any en que fou enderrocat el col·legi de Poblet a Lleida, per ordre de Felip IV, sota el pretext que l’edifici restava seguretat a les posicions defensives de la plaça.

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1181)

VI abat perpetu de Poblet (1166-81). Després d’haver estat nomenat bisbe d’Osca el seu predecessor Esteve de Sant Martí, fou elegit el 1166.

Engrandí els dominis del monestir amb compres, com el castell de Milmanda, i diverses donacions. Per sufragar la campanya contra Casp, el rei Alfons I havia empenyorat la vila de Vimbodí; l’abat Hug, volent correspondre als molts favors reials rebuts per Poblet, la desempenyorà en benefici del monarca. Aquest, aleshores, féu donació perpètua de Vimbodí al monestir (1172).

Ramon de Cervera li cedí un molí a l’Espluga de Francolí i el dret de treure material de les seves pedreres. D’altres donacions de divers origen eixamplaren el territori de Poblet. Algunes representaren el dret a beneficis en llocs llunyans, com el dret de pesca a l’estany de Castelló d’Empúries i al mar proper, concedit pel comte Hug III d’Empúries.

El 1175, Alfons I atorgà, a Anglesola, l’escriptura per la qual disposava que el seu cos fos enterrat a Poblet. Aquesta decisió reial marcà la base definitiva de la importància i la prosperitat del monestir, ja força acrescudes sota la governació d’Hug.

A la seva mort, després del primer abadiat una mica prolongat que s’enregistrà al monestir, fou succeït per Esteve Droc.

Alfons I l’havia fet hereu de la corona reial.

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

XV Abat perpetu de Poblet.

Fou elegit el 1221, després d’haver quedat vacant el càrrec en ser nomenat bisbe d’Elna el seu antecessor, Arnau de Filella, el qual morí el 1224, i Ramon el succeí també a Elna.

El seu successor a Poblet fou Ramon de Cervera.

(Catalunya, segle XVI – Poblet, Conca de Barberà, 4 gener 1583)

LI Abat perpetu de Poblet (1564-83). Successor de Pere Bouqués.

Entre altres obres féu continuar el sobreclaustre i esculpir una creu de pedra, avui situada a la plaça del monestir. El 1570 donà ordinacions al Vilosell.

Fundà el 1586 el col·legi de Sant Bernat a l’estudi provincial de Lleida, per als monjos de Poblet.

Estudià la realització d’un canal del Segre per regar l’Urgell. Felip II aprovà el projecte i li n’encomanà la direcció, el 1577. Els poders del nomenament es perderen a Barcelona. El canal d’Urgell sofrí així un retard de tres segles.

Fou enterrat a la capella del Sant Sepulcre i succeït per Ferran Oliver i de Boteller.

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1154)

III Abat perpetu del monestir de Poblet (1153-54).

Fou elegit a la mort del seu antecessor Vidal. El seu abadiat, com els dels precedents, només durà un any.

El 7 de setembre de 1153 organitzà el trasllat de la comunitat a les primeres edificacions definitives, després d’un període inicial d’obres bastant prolongat.

Fou succeït per Grimoald.

(Catalunya, segle XVIII)

Abat de Poblet (1776-80). Succeí a Josep Fibla.

Era XCII de la sèrie general pobletana i XXXVIII de la quadriennal.

Fou succeït per Josep Salvador en 1784, després de quatre anys de seu vacant.