Arxiu d'etiquetes: 1932

Carbó i Masllorens, Joaquim

(Caldes de Malavella, Selva, 24 agost 1932 – )

Escriptor. Autor de narracions tragicòmiques de tall realista: Solucions provisionals (1965), premi Víctor Català; de novel·les realistes: Els orangutans (1967), L’escapada (1967), El carreró contra Cossina (1969), Amb una precisió fantàstica (1970), El setè filtre (1980), El bruixot (1982), L’altre barri (1991).

Dedicat a la literatura infantil i juvenil, camp en què ha tingut importants èxits: La casa sota la sorra (1965), La colla dels deu (1969), I tu que hi fas aquí? (1970), Els gossos salvatges (1977), Calidoscopi de l’aigua i del sol (1979), El país d’en Fullaraca (1979), En Felip Merlot (1979), L’ocell meravellós (1981), Els bruixots de Kibor (1981), La casa sobre el gel, premi Joaquim Ruyra 1982.

També ha escrit teatre infantil: Les armes de Bagatel·la (1974) i El jardí de Flaira-Nas (1975), obres sobre temes folklòrics: L’home dels nassos (1977), d’assaig: El teatre de Cavall Fort (1975) i obres biogràfiques: Homes i camins (1977) i Som qui som (1980).

Fou un dels fundadors de “Cavall Fort”, on ha col·laborat assíduament. Membre i un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs.

Capdevila i Felip, Sanç

(Maldà, Urgell, 11 desembre 1883 – 19 setembre 1932)

Eclesiàstic i historiador. Ordenat sacerdot el 1908, exercí a Sant Martí de Riucorb, Guimerà i Forès. L’any 1921 fou encarregat pel cardenal Vidal i Barraquer de la creació i ordenació de l’Arxiu Històric arxidiocesà de Tarragona (considerada modèlica); fou canonge i arxiver de la catedral (1931). Es dedicà a l’arqueologia i a l’estudi documental de la seva regió nativa.

Entre les seves nombroses obres cal remarcar: Un concili provincial de Tarragona desconegut (1926), Epítome histórico de la Tarragona monumental (1926), Els franciscans i l’arquebisbe de Tarragona Benet de Rocabertí (1928), La catedral de Tarragona i el retaule de l’altar major (1929), Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada (1929), Tarragona, Guía histórico-arqueológica (1931) i La Seu de Tarragona (1935), publicació pòstuma on fou recollit un gran nombre de notes documentals que havia anat extraient.

Publicà d’altres treballs a “La Cruz”, de Tarragona; “Estudis Universitaris Catalans”, “Criterion”, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, “Analecta Sacra Tarraconensia”, “Vida Cristiana” i “Franciscàlia”.

Busquets i Bragulat, Juli

(Barcelona, 16 maig 1932 – 21 juliol 2001)

Militar i polític. Ingressà a l’exèrcit el 1949, hi mantingué actituds crítiques que li valgueren diverses sancions. Essent comandant d’enginyers i diplomat d’estat major, fou un dels fundadors (1974) de la Unión Militar Demócrata (UMD), de la qual fou primer secretari; el 1975 passà mig any a la presó d’El Hacho, a Ceuta.

Després d’abandonar l’exèrcit (1977), fou diputat del PSC-PSOE (1977-89). Professor de la Universitat de Barcelona (1961-69) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1969).

És autor dels llibres El militar de carrera en España. Estudio de sociología militar (1967), Introducción a la sociología de las nacionalidades (1971) i de Pronunciamientos y golpes de Estado en España (1982).