(Aiora, Vall de Cofrents, 1898 – 1982)
Pintor i sacerdot. Féu una pintura de caire anecdotista i exposà a Alacant (1931), a Múrcia (1932) i repetidament a València.
És autor d’un gran mural a la catedral d’Albacete (1958-60) de quasi 1.000 m2.
(València, 29 gener 1829 – Madrid, 18 juny 1898)
Escriptor. Germà de Manuel. Fundà i animà les revistes “El Iris” (1848) i “La Cartera” (1849), i fou redactor literari del diari “El Valenciano”.
Escriví diverses obres teatrals i, sempre en castellà, publicà algunes novel·les històriques (La hija del Rabbí, El tesoro de Montealegre) basades en temes locals.
(València, 1845 – 1898)
Metge. Traduí moltes obres professionals. Col·laborà activament a la premsa mèdica.
(València, 17 agost 1844 – Santiago de Cuba, 1 agost 1898)
Militar. Destinat a Cuba, ascendí a capità d’infanteria.
Nomenat defensor de vuit estudiants de medicina acusats d’activitats nacionalistes per un consell de guerra i afusellats a l’Havana el 1871, protestà enèrgicament del fet i es negà a signar la sentència.
El 1887 fundà una societat de lliures pensadors a Santiago de Cuba. Fou enterrat al mausoleu erigit al cementiri de l’Havana en memòria d’aquells patriotes.
(Palma de Mallorca, 1898 – 1971)
Arabista. Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Estudi General Lul·lià i a l’Escola de Comerç, de Palma de Mallorca.
Ha publicat Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana (1931; reeditat, 1968), Gramática elemental de la lengua árabe (1968, 4a. edició) i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit.
Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari àrab-castellà.
(Barcelona, 1898 – segle XX)
Pintor. Ha destacat especialment com a paisatgista.
(Prats de Molló, Vallespir, 1837 – Perpinyà, 1898)
Poeta. Nebot de Gabriel Boixeda. Capellà del Col·legi de Perpinyà (1878), professor de retòrica i canonge.
És autor del recull de poemes Noms de casa (1889), que il·lustren el significat d’alguns cognoms catalans. Traduí el Llibre de Job i himnes eclesiàstics.
Amb el coronel Antoni Puiggarí i amb Carles Bosch de la Trinxeria publicà l’estudi Mots catalans d’etimologia grega a la “Revista Catalana”.
(Barcelona, 1898 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Ha conreat especialment els temes florals i les natures mortes.
(Prada, Conflent, 13 maig 1898 – Perpinyà, 16 juliol 1971)
Escriptor. Difusor de les lletres catalanes i del folklore a la Catalunya Nord. Dirigí, durant més de cinquanta anys, la revista bilingüe “La Tramontane” i el 1934 fundà a París la “Collection Catalane”.
La major part de la seva obra creativa és en francès, sobretot la poesia: Reflets du mirair (1918), La bonne vil·le de Paris (1922).
(Tortosa, Baix Ebre, 1868 – l’Havana, Cuba, 1898)
Cantatriu. Fou una contralt ben notable.
Obtingué grans èxits a la majoria dels teatres més importants d’Europa i d’Amèrica.
Dades dels Països Catalans 