Arxiu d'etiquetes: 1503

Alexandre VI

59 Respostes

(Xàtiva, Costera, 1 gener 1431 – Roma, Itàlia, 18 agost 1503)

(Roderic de Borja)  Papa (1492-1503). El 1456 fou nomenat cardenal.

El seu oncle Alfons de Borja, elegit papa amb el nom de Calixt III, el nomenà el 1455 vicecanceller de l’Església i bisbe de València. Va obtenir la conversió de València en arquebisbat. Fou elegit papa en successió d’Innocenci VIII.

Tingué nombrosos fills amb la seva amant Vanozza Catanei i els enriquí servint-se dels béns eclesiàstics. Durant el seu pontificat lluità contra Carles VIII de França. En canvi, s’alià amb Lluís XII.

El 1493 promulgà una butlla que establia una ratlla imaginària (línia alexandrina) que delimitava les zones d’expansió reservades a les explotacions de Portugal i Castella.

Tant ell com els seus fills, entre ells els famosos Cèsar i Lucrècia Borja, parlaven i escrivien en català.

Garigliano, batalla de -1503-

3 Respostes

(Laci, Itàlia, 28 desembre 1503)

Fet d’armes que va tenir lloc a la vora del riu Garigliano entre l’exèrcit de Lluís XII de França i el de Ferran II el Catòlic, comandat aquest últim per Gonzalo Fernández de Córdoba.

La victòria obtinguda pel Gran Capità, que complementava la de vuit mesos abans a Cerignola, va determinar l’expulsió dels francesos i la possessió definitiva del regne de Nàpols per part de Ferran el Catòlic, el qual en fou proclamat sobirà.

Cerignola, batalla de -1503-

3 Respostes

(Pulla, Itàlia, 28 abril 1503)

Fet d’armes decisiu en la guerra entre Lluís XII de França i Ferran II el Catòlic per al repartiment del regne napolità, que havien arrabassat de comú acord a Frederic II de Nàpols.

L’exèrcit, que havia assolit de trencar el setge de Barletta pels francesos, era format per mercenaris catalans, castellans, gallecs i alemanys, sota el comandament suprem de Gonzalo Fernández de Córdoba el Gran Capità. La infanteria (uns 4.500 homes) era comandada per Pedro Navarro i Diego de Paredes, mentre que l’artilleria ho era per Diego de Mendoza i Fabriccio Colonna, i la cavalleria, per Pere de Pau i Prospero Colonna.

Les forces franceses, especialment la cavalleria, toparen contra un parapet defensiu, que no assoliren de superar, i foren delmades pel foc contrari. Sofriren més de 3.000 baixes, entre les quals la de llur cap, Louis d’Armagnac, duc de Nemours.

Aquesta victòria, juntament amb la de Seminara, determinà la caiguda de la ciutat de Nàpols, la Capitanata i una gran part de la Basilicata en poder de la corona catalano-aragonesa.