(Lleida, segle XV – 1464)
Ciutadà. Posseïa un obrador per a la fabricació de sabates.
Era paer en cap de la ciutat durant el setge de 1464, en què Lleida fou bloquejada, atacada i finalment ocupada per l’exèrcit de Joan II el Sense Fe.
Mostrà gran coratge i decisió a la defensa de la plaça, i participà personalment en accions de guerra.
Fou malferit en una sortida de la guarnició, i morí de les resultes.
(Catalunya, 1426 – Berga, Berguedà, 1464)
Polític. Fou veguer de Girona.
Durant la guerra entre Joan II i la Generalitat prengué les armes a favor del rei. Aquest el nomenà capità general d’Osona. S’oposà al partit que hi formaven els Cruïlles i els Malla.
Morí en combat, i fou succeït a la capitania pel seu fill:
Salvador d’Altarriba (Catalunya, segle XV) Militar. Succeí el seu pare a la governació d’Osona. Poc després, en 1465, caigué presoner, a Manlleu, de les forces catalanes oposades a Joan II el Sense Fe. El seu germà fou:
Llorenç d’Altarriba (Catalunya, segle XV) Militar. Combaté també a favor de Joan II el Sense Fe. Caigué presoner de les tropes de la Generalitat, que el dugueren a Barcelona (1470). A la fi de la guerra fou ennoblit pel rei. Igual que el seu pare, s’oposà a Vic als interessos de les poderoses famílies Cruïlles i Malla. En una revolta originada per aquestes discòrdies tracta sense èxit d’emparar-se de Vic amb l’ajut de tropes castellanes (1475).
Dades dels Països Catalans 