Arxiu d'etiquetes: 1164

Gausfred III de Rosselló

10 Respostes

(Rosselló, segle XII – 1164)

(o Jofre III)  Comte de Rosselló (1113-64). Fill de Girard I i d’Agnès. A la mort del seu pare (1113 o 1115), l’heretà essent encara menor. Durant la seva minoritat regentà el comtat Arnau Jofre, oncle del seu pare, que ja havia estat regent durant la segona anada de Girard I a la croada. Tingué topades amb el bel·licós Ponç Hug II d’Empúries. Les costes rosselloneses foren durament castigades pels pirates sarraïns.

Es casá amb Ermengarda de Besiers i la repudià després per tornar-se a casar. Això li valgué l’excomunió. El seu cunyat Ramon Trencavel de Besiers l’envaí a sang i foc. El seu fill Girard, que ja actuava com a vescomte, s’alçà també en rebel·lió. Tot el Rosselló fou devastat per la guerra.

Jofre III arribà a dominar la situació gràcies a l’ajut d’Hug III d’Empúries. Devers el 1161 s’establí la pau. Jofre III i el seu fill Girard es reconciliaren. A la seva mort deixà hereu Girard, que seria el segon d’aquest nom al casal rossellonès.

Cervera, Guillem (I) de

3 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1130)

Suposat germà de Berenguer (I) de Cervera i, per tant, germà també, o besnebot, del senyor de Castellfollit, Hug de Bas. Fou l’iniciador de la línia de Juneda, Castelldans i Gebut.

Repoblà una vasta regió de les Garrigues (Castelldans) i del Segrià (Gebut) entre el 1119 i el 1130.

El seu fill fou Guillem (II) de Cervera (Catalunya, segle XII – vers 1164)  (dit el Gros)  Participà en la conquesta de Siurana (1154), i el 1161 es féu monjo de Poblet. Fundà amb la seva muller, Ermessenda, el priorat de Sant Pere Gros de Cervera, i fou senyor del castell de Cérvoles. Llur fill fou Guillem (III) de Cervera.

Almodis de Barcelona

9 Respostes

(Barcelona, segle XII – Catalunya, 1164)

Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona.

Devers el 1131, any de la mort del seu pare, fou raptada del palau reial de Barcelona, per Ponç de Bas, fill segon de Ponç Hug de Cervera i de Beatriu de Bas. La parella es casà, sense el consentiment del nou comte Ramon Berenguer IV, germà de la núvia. Ponç es feu fort, de seguida, a la fortalesa de Castellfollit de la Roca.

Després d’algunes vicissituds, el comte acabà perdonant Almodis i tolerant la seva unió. En van néixer sis fills: Hug, Ramon, Ponç, Berenguer, Agalbursa i Gaia.

En 1140, el seu marit Ponç de Cervera es convertí en Ponç de Bas per haver heretat del seu germà Pere el vescomtat d’aquest nom. Des d’aleshores, els fills també es digueren Bas.